Una crònica d’Abril Sucarrat Anglada.
Són les nou del matí a Manlleu. La boira, com de costum, enterboleix els carrers que es ramifiquen de la plaça Fra Bernadí. En un raconet just al final del carrer de la Font, s’hi amaga Can Patalarga, un espai de creació artística. Aquest local ha esdevingut l’aixopluc de Maresmon, una entitat que contribueix a la inserció social i laboral de les dones residents a la ciutat. L’accés de vidre del local permet veure què es cou a l’interior. La presidenta i impulsora de l’associació, Aurora Colom, m’obre la porta al projecte i ho fa amb “ganes, iniciativa i il·lusió”, tres dels preceptes bàsics de Maresmon.
Amb una ullada general a Can Patalarga, es pot veure la importància del teixit, no només per la tradició tèxtil de Manlleu, sinó especialment per la rellevància que ha tingut en la trajectòria de Maresmon. Les parets de pedra i maó semblen fer del local un espai fred, però la llana que ocupa la taula principal i que embolcalla els maniquins desprèn la sensació contrària. L’escalfor dels espais es veu afavorida per les bombetes que pengen del sostre, oferint una llum nítida. Entre les creacions artístiques s’entreveu una porta, que condueix a un espai reservat per a la gestió de l’associació.
Maresmon treballa per cohesionar les mares nouvingudes i les locals
En aquesta saleta – on destaquen una taula, un penjador amb roba i alguns pòsters – Aurora Colom recorda com l’entitat Maresmon va sorgir de la feina que feien les fundadores al taller de famílies de l’escola El Carme Vedruna de la ciutat, emmarcada dins el Pla Educatiu d’Entorn. Aquesta tasca consistia a “fer cohesió entre les mares nouvingudes i les mares locals”, especialment perquè les dones migrants no parlaven català.
Oportunitats per a les dones
Més tard, van voler estendre aquesta iniciativa a tota la ciutat. Així doncs, cinc dones i mares van iniciar un viatge que enguany celebra el seu quinzè aniversari. La formació interna de l’associació ha variat respecte del seu començament, però la seva missió s’ha mantingut intacta. L’objectiu de l’entitat “des del primer minut” ha estat el d’oferir suport a aquelles dones “amb necessitat d’inserir-se socialment i laboralment”.
El perfil que més s’ajuda són “dones migrants, procedents de cultures masculinitzades amb poca relació social”
Amb una visió retrospectiva de l’evolució demogràfica que ha viscut Manlleu en els darrers anys, Colom afirma que el perfil de dones que més ajuden des de l’entitat són “dones migrants, procedents de cultures masculinitzades en què tenen poca relació social”.
Una de les característiques de Maresmon, des dels seus inicis, ha estat la bona relació que manté amb les institucions manlleuenques. La impulsora del projecte recalca que moltes de les dones amb què treballa l’entitat venen derivades del SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dona). Maresmon coopera també amb projectes com el Pla d’Atenció a la Diversitat, impulsat per l’Ajuntament de Manlleu, que “sempre ha donat suport i ha tingut en compte l’entitat”.
Observant l’espai i les seves possibilitats, la presidenta de Maresmon fa palesa la importància que té per a l’entitat comptar amb un local com és Can Patalarga que, tot i ser un “espai públic” i compartit amb altres iniciatives, els aporta molta llibertat a l’hora de fer projectes. Es tracta d’un espai on conflueixen manlleuencs i manlleuenques amb inquietuds artístiques per desenvolupar les seves activitats. L’associació no sempre ha estat al mateix lloc, de fet, la presidenta de la iniciativa recalca que des de la fundació de Maresmon han estat “rodolant per Manlleu” fins a situar-se en la ubicació actual.
Des del 2009, Maresmon ha portat a terme projectes amb importants resultats per la integració social i laboral de dones a Manlleu. El més agraït, com assenyala Colom, és veure com “la dona s’ha enfortit en una societat amb la qual li costa establir vincles”. Per poder veure aquesta evolució és necessari que aquestes dones “aportin molt de la seva part”.
L’entitat ofereix formacions en diversos sectors per crear oportunitats i teixir vincles
Un dels projectes més recordats per l’entitat és l’Alfa, en què l’objectiu era que dones nascudes a l’estranger aprenguessin el català. En molts casos es tractava de “mares joves”, que necessitaven aprendre la llengua tant per a la seva pròpia llibertat com per a l’educació dels seus fills.
Hi ha un altre element en aquesta saleta que crida l’atenció: uns penjadors amb moltes peces de roba. En aquest sentit, és necessari preguntar a la impulsora de la iniciativa per la vinculació entre el teixit i l’entitat Maresmon. Per a una ciutat com Manlleu, amb una gran tradició tèxtil, el fet de materialitzar projectes basats en la llana i el feltre és important i “s’hauria de potenciar més”.
Projectes que cohesionen
Les peces de roba que pengen a la saleta pertanyen a Nunua, un projecte d’Aurora Colom vinculat a l’associació, que materialitza la transició del projecte Entrellana. Aquest projecte es basava en treballar el feltre i la llana fent servir només aigua i sabó, per crear peces de roba o calçat i alhora un espai on teixir una xarxa amb altres dones.
Nunua és una marca de moda lenta sorgida d’una activitat de Maresmon
D’aquesta iniciativa sorgeix Nunua, una marca de moda lenta, creada en un moment en què la societat està prenent consciència de la “sobreproducció” de roba i dels costos mediambientals que això suposa. Les peces produïdes per Colom estan fetes artesanalment, i ella mateixa reivindica que “s’haurien de tenir menys peces a l’armari i de més qualitat”. La responsable de l’entitat no descarta que en un futur pròxim les dones vinculades als projectes de Maresmon puguin trobar una oportunitat laboral a Nunua.
Aquesta associació, com moltes altres entitats, va patir una aturada general dels projectes durant la pandèmia. Després de molts anys amb gran “inèrcia” per potenciar la integració de les dones a Manlleu, l’entitat no ha pogut “arrencar amb tota la força”. Una iniciativa important que es va aturar és el projecte Forja, que pretenia formar aquestes dones en competències bàsiques i en noves tecnologies. Entre moltes de les activitats que no s’han reprès després de la pandèmia destaca el “grup dilluns”, un projecte de comunitat en què les dones feien “inserció i coneixença”.
Pensant en la importància i la implicació que ha tingut per Manlleu una associació com Maresmon, la seva presidenta creu que és imprescindible un “relleu generacional” per continuar amb els propòsits de l’entitat. “És necessari que les noves generacions es vinculin amb els projectes” perquè les dones que van impulsar la creació de Maresmon ja tenen, com assenyala còmicament Colom, “quinze anys més”.
Actualment, participen en la iniciativa una vintena de dones, tot i que el nombre de participants canvia depenent de l’any i tenint en compte que la participació s’ha reduït des de la pandèmia.
Autor
insight redacció
