Un reportatge de Clàudia Gómez Caparrós.
El 66% de la població dorm amb el telèfon encès a l’habitació i el 75% dels adults utilitzen el telèfon mòbil quan estan amb els seus amics o família. Així ho revela un estudi del Desconect@, un programa terapèutic que tracta joves d’entre 11 i 20 anys, amb principalment addicció a les noves tecnologies, però també trastorns de conducta alimentària o malestar emocional.
El seu impulsor, Marc Masip, és psicòleg i expert en addicció a les Noves Tecnologies. Ofereix xerrades en centres educatius d’ESO i Batxillerat, tant a l’Estat com a l’estranger. A més, gestiona campaments i compta amb una unitat especialitzada per escolaritzar joves que, a causa de la seva addicció, no poden seguir una formació reglada. Basant-se en tots els aspectes que influeixen directament en el benestar del jove, aquest projecte elabora un tractament exhaustiu centrat en l’àmbit personal i individual, social i familiar de l’adolescent.
Desconect@ és un programa terapèutic que tracta joves d’entre 11 i 20 anys, amb addicció a les noves tecnologies
Amb seu a Barcelona, aquest programa disposa d’un equip de més de 70 professionals amb psicòlegs, educadors, professors, psiquiatres, manteniment, pedagogs, coordinadors, directius, monitors i gossos terapèutics. Javier Feliz és el director d’operacions. Segons explica, les xarxes socials i els videojocs són molt addictius i, en conseqüència, perillosos. A més, els joves hi tenen accés cada vegada més aviat. Segons detalla Feliz, això ha generat usuaris més joves, inexperts i vulnerables, amb un risc més elevat de problemes de salut mental com ansietat, trastorns de l’estat d’ànim, autolesions i en casos més extrems, suïcidis.
Detectar l’addicció
Detectar una addicció al mòbil o a les xarxes socials no sempre és fàcil, però hi ha senyals d’alerta clares. Passar massa temps a l’habitació, canvis d’humor sobtats quan es restringeix l’ús del dispositiu o pagaments en línia sense permís són indicadors preocupants. A més, la comunicació incessant per missatges, l’ús del mòbil en hores i llocs inadequats, la manca de diàleg amb la família i una davallada en el rendiment acadèmic poden ser senyals clars d’una dependència digital que cal abordar.
Un cop es detecta una addició, Desconect@ ofereix una educació lliure de tecnologia i combinada amb teràpia per tractar-la. Ho fa a través de diferents metodologies per ajudar els joves a prendre consciència de la perillositat de fer un mal ús de la tecnologia. Una d’elles és la desconnexió total durant un període determinat per reduir la dependència. Durant aquest temps, els adolescents participen en activitats alternatives com esport, art i teràpia de grup, que els permeten descobrir nous interessos i millorar la seva autoestima. L’objectiu és que l’adolescent redescobreixi interessos i hàbits saludables, recuperant així el control sobre el seu temps i el seu benestar.

A més, els especialistes treballen estretament amb les famílies per ensenyar-los com establir límits saludables i fomentar una comunicació oberta i efectiva. Per reduir l’ús del mòbil a casa, des de Desconect@ es recomana “establir normes clares, fomentar activitats alternatives i estar atents als canvis d’humor dels joves, ja que poden ser indicadors d’un problema més profund”. També asseguren que és fonamental que els pares i educadors prenguin consciència de la importància de l’educació digital i promoguin un ús responsable de la tecnologia des de la infància.
Més de 2.000 adolescents atesos
L’addicció a les noves tecnologies ha evolucionat de manera alarmant des del 2012, quan va arrencar aquest projecte. Des de llavors i fins al juliols del 2024, Desconect@ ha atès 2.104 adolescents. D’aquests, 1.807 joves han superat el tractament, el que representa gairebé el 86% dels pacients. Per evitar recaigudes després del tractament, el programa ofereix un seguiment progressiu amb visites setmanals, quinzenals o mensuals per controlar l’evolució de la persona i assegurar-se que manté un ús saludable de la tecnologia.
El 86% dels pacients addictes al mòbil que ha atès Desconect@ se n’han sortit després del tractament
I no és fàcil perquè els videojocs han perfeccionat els mecanismes de reforç per mantenir els usuaris enganxats, les xarxes socials han esdevingut més invasives i l’edat d’inici en l’ús del mòbil s’ha reduït considerablement. Aquest escenari ha derivat en un increment de trastorns associats, com la depressió, l’ansietat i problemes greus de salut mental.
Ús, abús o addicció
És fonamental diferenciar entre ús, abús i addicció. L’ús és quan el mòbil es fa servir com una eina útil en el dia a dia sense generar dependència. L’abús es dona quan la persona passa més temps del recomanable davant la pantalla, però encara pot controlar-ne l’ús. L’addicció, en canvi, apareix quan la tecnologia domina la vida del pacient, afectant negativament les seves relacions, el seu benestar emocional i les seves responsabilitats quotidianes.
En una societat hiperconnectada, és fàcil normalitzar comportaments problemàtics, però és important estar atents als senyals d’alerta per evitar que un simple hàbit es converteixi en una dependència perjudicial. Segons dades del programa, els joves consulten el telèfon mòbil cada 7 minuts i el 92% asseguren sentir-se ignorats pels pares, quan aquests estan més pendents del mòbil que dels seus fills.
Es considera que es fa un ús responsable i saludable del mòbil quan s’utilitza un màxim de tres hores diàries
El programa estableix un màxim de tres hores diàries per considerar que es fa un ús responsable i saludable del mòbil. De totes maneres, els especialistes de Desconect@, asseguren que el més important és el que fan els joves quan estan connectats, que no pas el temps que hi dediquen.
Tot això, condueix a una reflexió inquietant: Qui controla a qui en una societat on la tecnologia ha deixat de ser només una eina per convertir-se en el centre de la vida dels més joves? I no només per aquesta franja d’edat, perquè els adults també es veuen atrapats en aquesta dinàmica. Si el 92% dels joves afirmen sentir-se ignorats pels seus propis pares, potser la veritable addicció és col·lectiva. No es tracta només de desconnectar-se temporalment, sinó de tornar a aprendre a viure sense estar condicionats per una pantalla.