Una entrevista reportatjada de Marc Villar Costa.
Nascuda el 21 d’abril del 1941, Pilarín Bayés i de Luna és una dibuixant i ninotaire vigatana reconeguda pel seu llegat dins la cultura catalana. Amb un recorregut professional de més de sis dècades en el món de la il·lustració, s’ha convertit en un referent intergeneracional gràcies al seu estil, transformant l’art en un mitjà de connexió entre persones de totes les edats, sempre emfatitzant la tradició catalana.
La seva carrera laboral inclou la publicació de més d’un miler de llibres, obres i murals i col·laboracions amb revistes com Cavall Fort. La il·lustradora ha estat guardonada amb premis com la Creu de Sant Jordi, reconeguda amb instal·lacions com la Biblioteca de Vic, que duu el seu nom, i altres múltiples homenatges.
L’àvia de Catalunya
Pilarín Bayés també és coneguda popularment com “l’àvia de Catalunya”, títol honorífic que actualment comparteix amb Roser Capdevila i l’àvia Angeleta. “M’agrada molt, perquè tinc l’edat d’àvia i em sento àvia”, defensa ella, en referència al sobrenom que se li atribueix i que porta amb orgull. “Quan ens fem grans, ens fem invisibles; que et coneguin i et reconeguin és maquíssim”, afirma, i fa una picada d’ullet a la gent gran amb una frase feta: “sabe más el diablo por viejo que por diablo”.
“Quan ens fem grans, ens fem invisibles; que et coneguin i et reconeguin és maquíssim”
Malgrat créixer en una època fràgil, amb escenaris històrics com la dictadura de Franco i la postguerra, la il·lustradora sempre ha volgut utilitzar l’art com a instrument de llibertat d’expressió. El seu missatge mai ha tingut la intenció d’integrar connotacions cristianes, sinó que ha buscat “reflectir un missatge de bonhomia general i de bona convivència”. “El món és més agradable si la gent és amable”, matisa.
Tornant a emprar una expressió cèlebre, Bayés acompanya la seva necessitat de conèixer cultures i entendre què succeeix al nostre entorn amb el concepte “l’erotisme és el missatge de la història”, de l’escultor Josep Maria Subirachs. “M’agradaria transmetre als nens el que és interessant”, ressalta ella.
“M’agradaria transmetre als nens el que és interessant”
La Pilarín va iniciar la seva trajectòria artística durant la infància, una etapa marcada per malalties de salut freqüents que requerien recuperació a la llar. “Dibuixar era un passatemps molt bo”, explica ella. El seu besavi Joaquim Vayreda i Vila, pintor i referent per la Pilarín, analitzava els seus dibuixos i recorda que li feia comentaris com: “T’ha quedat molt bé, però has posat la ratlla de pantaló d’homes a les dones”.
Vayreda ha sigut una figura influent en el desenvolupament de la seva carrera artística. “Sentia que aquell senyor era una persona molt important, i per això tenia en compte la seva opinió envers els meus dibuixos”, manifesta la besnéta. Aquest cas l’ha fet comprendre la importància de la valoració de membres de la família en les tasques que realitzen els infants: “per un nét, l’opinió de l’àvia és important perquè té una autoritat moral per entendre les coses i pot animar”.
Belles Arts
En conèixer la passió cap a l’art, Bayés va decidir estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. “Està malament dir-ho, però hi vaig arribar sabent més història de l’art que qualsevol altre, per mèrit a l’escola de Vic”, afirma de quan va començar el 1959 al centre educatiu. De la seva formació, recorda especialment com la van enriquir els coneixements de l’historiador de l’art Joan Subias Galter, i també els adquirits a les assignatures d’estudi d’anatomia i del moviment.
L’any 1964, publica el seu primer conte per a nens, a l’Editorial la Galera, ‘El meu pardal’ i comença a col·laborar amb la revista Cavall Fort. Ho fa en època de franquisme, en què impulsar una publicació en català era una gosadia per al règim. “Es va fer veure que Cavall Fort era una revista de catequesi, sota el paraigües del bisbat de Vic, per poder vendre la revista a la plaça de la Catedral”, recorda la ninotaire.
Mil obres
Des d’aleshores, ha anat publicant obres i mai s’ha jubilat de la seva professió i passió: la il·lustració. “Em sento com el Real Madrid; a vegades no jugues prou bé, o no ets prou net, però al final sempre fas gol”, diu la Pilarín, que assegura que les coses no sempre surten bé a la primera i que hi ha dies de tot. I celebra haver arribat al miler de publicacions: “Haver publicat mil llibres significa que han confiat mil vegades en mi”.
“Haver publicat mil llibres significa que han confiat mil vegades en mi”
‘El meu Pardal’, el seu primer conte publicat, està caracteritzat per un estil infantil, alegre, detallista i colorista. Són uns dibuixos inicials que disten dels que han acabat caracteritzant les il·lustracions de la vigatana, que tant caracteritzen el seu estil. “No he buscat el meu estil, ell m’ha buscat a mi”, reflexiona la ninotaire.
Bayés explica que “els artistes no comuniquem amb paraules, comuniquem amb dibuixos”, i defensa que l’estil defineix l’autor: “No s’ha de prestar atenció a la signatura Walt Disney a les seves obres, ja es sap que són seves”, posa d’exemple.
“Quan no cal llegir la signatura per reconèixer l’autor dels dibuixos, és que has aconseguit marcar una identitat pròpia”, reflexiona. Bayés ha desenvolupat el seu estil des que tenia sis anys, a base de prova i error. El seu és un segell únic que, tal com ella mateixa descriu, “es basa en una qüestió d’espai, d’una forma característica de situar els edificis i les persones”.
“Quan no cal llegir la signatura per reconèixer l’autor dels dibuixos, és que s’ha aconseguit marcar una identitat”
A més del seu estil peculiar, en les seves obres és habitual trobar-hi representacions d’elements de la cultura popular catalana. “L’artista més gran és el que connecta més bé amb el seu origen, el que et fa universal”, comenta la il·lustradora i puntualitza que “és fantàstic admirar i intercanviar altres cultures, però cal buscar les pròpies arrels”.
Guardons
La seva trajectòria com a ninotaire ha estat reconeguda amb diversos guardons. L’any 1991, la Generalitat de Catalunya li va fer entrega de la Creu de Sant Jordi i a l’abril del 2011, Vic li va concedir la Medalla d’Or de la ciutat. Tot i això, la il·lustradora no fa gala dels reconeixement. “M’han tocat més premis dels que em pertoquen, perquè crec que ha coincidit amb un moment d’elogi a la feina de les dones”, opina.
També s’ha posat el seu nom a equipaments com la nova Biblioteca Pilarín Bayés de Vic. Inaugurada el 7 d’octubre del 2022, Bayés considera que “va ser la cirereta d’una carrera que acabava suaument” i celebra que el fet que el seu nom quedi associat a un espai cultural com aquest: “És molt especial i significa molt per mi que la gent ho votés; quan més gran et fas, menys treballes i menys conegut ets”.
Pel que fa a la fama, Pilarín ho copsa com un concepte relatiu. “Si em comparo amb en Messi, no sóc gens famosa”, diu amb humor. Tot i això, destaca la seva notorietat amb l’exemple de quan va ser convidada a una trobada amb influencers. “Em sentia com l’àvia de tots”, manifesta.
De cara al futur, l’artista no té grans propòsits en ment perquè diu que no es de marcar-se metes o imposar-se certes dinàmiques. Tot i així, no frena l’activitat i l’any passat (2024) va pintar un mural de 200 metres quadrats a una paret al carrer Alfons XII de Barcelona. Als seus 83 anys, Bayés va dedicar el mural a la gent gran, que és la que hi surt representada. Amb humilitat, afirma que “a aquesta edat, les coses es fan petites”, però conclou dient que “viure i gaudir de la família és un projecte que sempre val la pena“.
Autor
insight redacció
