Un reportatge de Clàudia Gómez Caparrós.
El live art és una disciplina que guanya cada cop més presència en casaments i esdeveniments. Aquesta pràctica artística permet convertir els convidats en els protagonistes d’un retrat fet en directe: en aproximadament un minut i mig, l’artista capta l’essència d’una persona i la plasma sobre una làmina d’aquarel·la que es converteix en un record etern. La popularitat creix exponencialment a través de les xarxes socials, un altaveu per arribar a nous públics i per connectar amb possibles clients. Però què hi ha darrere d’aquesta nova pràctica artística?
Ayla Madison (Cardedeu, 2000) és una artista especialitzada en el live art, una disciplina que entén com “una manera de reflectir la personalitat de cada convidat més enllà del realisme”. No busca reproduir amb exactitud cada tret físic, sinó captar els elements que fan única cada persona i plasmar-los en una il·lustració.
La rapidesa és un dels elements clau que caracteritzen aquesta disciplina artística. Cada retrat es realitza en poc més d’un minut. Des de fora pot semblar una activitat basada exclusivament en la improvisació, però darrere de cada peça hi ha molts anys de formació i de preparació. Durant la seva formació artística, Madison va practicar exercicis per dibuixar el moviment i les persones de manera molt ràpida. Cada convidat és diferent i ha d’adaptar se constantment a factors com la roba, els moviments, la posició o sobretot l’energia de les persones o les condicions de l’espai, com la música o la llum.
Treballar davant del públic no li suposa una pressió especial. Madison reconeix que quan comença a pintar entra en “una mena de trànsit” en què deixa de parar atenció al seu voltant, com si tot desaparegués. Altres artistes del sector, en canvi, sí que li han explicat que tenir persones observant-les mentre treballen els pot generar nervis. En el seu cas, “la presència dels convidats forma part de l’experiència”.
La seva primera experiència en l’àmbit del live art va arribar fa prop de dos anys, quan va decidir oferir el servei de manera gratuïta a una parella de nuvis. Ja dominava la tècnica, però necessitava una primera experiència real per crear contingut per promocionar-se a la seva pàgina web. Per això, va buscar una parella disposada a donar-li aquesta oportunitat per poder mostrar la seva feina. Va afrontar aquell primer casament amb “molts nervis”, però també amb la sensació que podia ser el començament d’un projecte professional. “Sentia que això era el principi d’alguna cosa molt gran”, recorda.
Amb el temps, aquella il·lusió inicial s’ha convertit en una activitat cada vegada més consolidada. Madison explica que ara ja és habitual arribar a un casament i trobar convidats que ja coneixen la seva feina. Alguns s’hi acosten per saludar-la o fins i tot per fer-se fotografies amb ella. Admet que és una situació que encara li costa assimilar. “Em veuen entrar i ja saben perquè vinc”, apunta.
El live art guanya popularitat exponencialment i cada cop té més presència en casaments
La reacció del públic és una de les parts que més valora d’aquesta disciplina. Els convidats s’acosten mentre pinta i comenten els retrats i sempre es mostren sorpresos pel resultat. “Em fa molta il·lusió. Em fa molt feliç”, afegeix. “Surto dels casaments amb el cor súper ple i amb una sensació d’agraïment enorme”, diu.
El retorn és sempre positiu, però treballar de cara al públic també té un component imprevisible. No ha oblidat una nit que un convidat que havia begut més del compte va seguir el seu cotxe perquè ella no havia volgut retratar-lo. Va caldre que el seu germà intervingués perquè el convidat deixés d’insistir. “Em vaig sentir molt incòmoda i en aquell moment vaig tenir por perquè no sabia fins on podia arribar”, detalla.
Per a ella, el live art és una manera d’apropar l’art a persones que potser no hi entrarien en contacte. Cada casament i cada làmina poden ser una nova persona que descobreix la seva feina i les seves xarxes socials: ja acumula 60.000 seguidors a Instagram i gairebé 40.000 a TikTok. El retrat es converteix en un detall únic per cada parella que immortalitza el moment, aquell dia. “Intento aportar màgia al casament”, destaca.
Fora dels casaments, la seva obra personal parla del mar, la memòria i la nostàlgia. Cadaqués és un dels seus paisatges recurrents. Busca provocar una sensació a través de l’aquarel·la i un estil proper a l’impressionisme, més que no pas reproduir una imatge exacta. Ho fa des d’un lloc molt diferent del de les seves primeres obres de l’adolescència, més fosques. Encara les conserva, però diu que ja no s’hi reconeix.
Viure de l’art implica assumir la incertesa, però Madison ha crescut veient-la de prop: explica que els seus pares i els seus avis han tingut negocis propis i que ha après a casa que hi ha èpoques millors que d’altres i que a vegades cal buscar alternatives per tirar endavant. “No és un camí fàcil, però alhora és factible”, reflexiona. Avui, l’art ja ocupa tota la seva jornada laboral, fins i tot més de quaranta hores setmanals. “Veig que cada dia estic més a prop”, afirma. “El que m’empeny és sentir que estic complint el meu somni: ser artista”.
Autor
insight redacció
