Una crònica d’Anna Barraza López.
Després de gairebé tres mesos de vacances escolars, que algunes famílies aprofiten per descansar o viatjar, arriba la tardor. Cada any milers de nens i nenes refan les seves motxilles i tornen a l’escola, es retroben amb amics i professors i tornen a la rutina. Tot i això, hi ha un petit percentatge d’infants, pels que la tornada a l’escola no suposa tornar a les aules. Són infants que estudien des de la comoditat de casa, amb els seus pares com a tutors. Infants que practiquen el “homeschool”.
Què és el homeschool?
El homeschool, traduït en català per “escola a casa”, és un model educatiu que es basa en educar els infants fora de l’escola. En lloc de desplaçar-se cada matí a les aules per rebre les lliçons dels mestres, aquests estudiants es queden a la llar, on són els seus pares qui els imparteixen el temari.
Tot i que no hi ha registres oficials, s’estima que al voltant de 3.000 famílies practiquen aquest model escolar a l’Estat. Una d’aquestes famílies és la de la Violeta Cuesta, una advocada especialitzada en l’assessoria legal a pares i mares homeschoolers i mare de quatre nenes que educa ella mateixa: “No estic d’acord amb el model de l’escola tradicional, i vaig optar per fer-ho a casa”.
Avantatges i inconvenients
Segons els progenitors que opten per aquest model, el model ofereix grans avantatges com la flexibilitat d’horaris, ja que es poden adaptar segons la necessitat de la família, en comptes de cenyir-se al que marca el departament. A més, també defensen altres aspectes positius del model com són “l’autonomia” que desenvolupen i “la quantitat de temps lliure” del que disposen.
Violeta Cuesta destaca la importància que té per als infants la capacitat d’autogestió i el temps lliure per descobrir les seves passions. Argumenta que “les escoles tendeixen a limitar la creativitat i el temps lliure dels infants” i afirma que “hi ha prou estudis que deixen clar que els nens necessiten moltíssim temps lliure i gestionar-se’l”.
Segons Cuesta, “l’educació convencional no segueix un procés natural” perquè, defensa, “a les escoles es força l’aprenentatge dels menors, quan en realitat aprenen ells sols a través de la seva pròpia curiositat”.
Desescolaritzar la ment
Un dels reptes més grans als que s’enfronten els pares i mares que aposten per aquest model, asseguren, és sortir del que és “habitual” i de la forma com ells mateixos s’han criat. El treball d’allunyar-se d’aquest model tradicional, per aprendre’n un de nou és el que anomenen “desescolaritzar la ment”.
“Aprenem com és el món a través de l’escola i quan treus l’escola de l’equació, sembla que no hi ha d’haver res”, comenta Violeta Cuesta. I entre els reptes, els progenitors que aposten per aquest model tenen clars també els desavantatges. Un dels principals és, sens dubte, el temps. La raó és que, com que els fills passen la major part del dia amb els seus pares, aquests no disposen de tant temps per si mateixos.
Tants models com famílies
L’educació a casa és tan variada com famílies que la practiquen. Hi ha models que van des de copiar els horaris escolars, a altres que “inventen” el seu propi format d’acord amb les necessitats i preferències de la família. Per això, molts pares i mares troben en el homeschool un model que també els ofereix una “gran llibertat”, perquè “és el sistema el que s’adapta als nens i no al revés”.
“El sistema del homeschool s’adapta als nens i no al revés, com passa a l’escola tradicional”
Violeta Cuesta, advocada especialitzada en l’assessoria legal a homeschoolers
En el seu cas, Cuesta ha creat el seu propi model basant-se en el que creu més important pels seus fills. Es preocupa, principalment, de la lectoescriptura, les matemàtiques i l’anglès, que són les úniques matèries en la que els seus fills reben una lliçó semblant a la de l’escola.
Pel que fa a les altres assignatures com música, medi natural o plàstica, ho aprenen quan i com volen, a través de documentals, llibres o des de la seva pròpia curiositat. “Jo toco el piano i, a vegades, ve alguns dels nens i aprenem les notes, els greus, els aguts… i escoltem música clàssica”, relata.
A més, també aprenen matèries que no es fan a l’escola a la seva edat, com política. Cuesta aprofita i, quan hi ha algun debat polític d’actualitat, en parla amb el seu fill, adequant la conversa a la seva edat, això sí. “Hi ha moltes coses que no cal haver anat a l’escola per aprendre-les”, considera.
“Hi ha moltes coses que no cal haver anat a l’escola per aprendre-les i poden tenir altres coneixements dels que no hi ha assignatures”
Violeta Cuesta, advocada especialitzada en l’assessoria legal a homeschoolers
Quan es tracta de medi natural, per exemple, el pares i mares homeschoolers creuen que no hi ha millor manera d’aprendre-ho que sortint a la natura, i veure directament el que estan estudiant. “Quan hi ha interès propi, el coneixement s’absorbeix molt més de pressa”, afirma Cuesta.
Educar i treballar
Una de les preguntes més habituals que reben els pares i mares que imparteixen aquest tipus d’educació és com s’ho fan per compaginar-ho amb la feina. En el seu cas, Cuesta treballa des de casa i creu que la clau és “deixar de veure l’educació dels fills i la feina com dues activitats separades”. En aquest sentit, defensa que “cal que els pares puguin atendre els seus fills sense problemes mentre treballen”.
“Cal que els pares puguin atendre els seus fills sense problemes mentre treballen”
Violeta Cuesta, advocada especialitzada en l’assessoria legal a homeschoolers
Tot i això, sap que també és important i necessari tenir moments de treball en silenci i sense interrupcions. “Els infants han d’entendre que també necessito el meu temps i estar tranquil·la; ensenyar-los això és part del mètode, cal que aprenguin a tenir un bon comportament i respecte pels altres”.
Amb les mateixes habilitats socials
Si ens posem a mirar al nostre voltant, és possible que ens adonem que la majoria d’amistats que tenim les van conèixer a l’escola. És per això que un dels principals prejudicis que es té sobre l’educació a casa és, precisament, les possibles carències socials dels infants que no van a l’escola.
El que defensen aquells que eduquen des de casa és que és “responsabilitat dels pares” que els seus fills facin relacions socials. I que per aconseguir-ho, “l’escola no és imprescindible”. Cuesta afirma que hi ha una gran quantitat d’estudis que demostren que els infants que estudien a casa no tenen més problemes socials, que els nens que van a l’escola.
I també defensa que el fet d’anar a l’escola, tampoc t’assegura que l’infant no tindrà cap mena de carència social i que, fins i tot, aquesta manera de socialitzar no és sana ni natural. “Els grups escolars segueixen dinàmiques de supervivència”, afirma l’advocada, i assegura: “sempre n’hi ha un que mana, un altre que està sumís, uns que deixen o no deixen jugar… Aquestes dinàmiques es donen perquè els infants no estan aprenent a socialitzar en societat”.
De fet, creu que “els nens que estudien a casa aprenen a socialitzar molt millor”. I ho atribueix al fet que “ho fan amb tota mena de persones i no només amb nens i nenes de la seva edat”. A més, defensa que “hi ha moltes altres maneres de tenir contacte amb altres infants” i proposa fer-ho a través d’extraescolars.
A banda, hi ha moltes famílies que practiquen el homeschool que opten per fer quedades conjuntes perquè els infants tinguin relació amb gent que segueix el mateix model. En el cas de Violeta Cuesta, explica que té un grup amb altres famílies que eduquen a casa de tota la província. Un cop a la setmana, es reuneixen amb els seus fills (uns 20 infants en total) i passen el dia junts.
Així ho avala l’Asociación por la Libe Educación, que ha dut a terme un estudi que avalua i compara l’estat psicològic d’infants escolaritzats i no escolaritzats. L’estudi conclou que la mainada que no havia estudiat a l’escola tenien millor salut mental, amb menys pors i ansietat, que els que sí que hi anaven.
El pas cap a l’escola
Una altra preocupació d’aquest sistema apareix en aquelles famílies que han educat els fills a casa durant un temps, però que els han d’acabar portant a algun centre escolar. Tot i que podria semblar que els infants tindran problemes per adaptar-se al canvi, Cuesta defensa que no és així.
“Generalment, no hi ha cap mena de problema, ni per la part dels coneixements ni la part social”, afirma. “És més fàcil adaptar-se a un sistema educatiu quan tens 12 anys, que quan en tens 3”, defensa, i assegura que “el fracàs escolar és molt menor entre els infants que arriben als centres educatius, després d’haver estudiat durant anys des de casa, que no pas entre els quals hi ha anat des del principi”.
Preparats pel món real
Una de les acusacions que fa la societat a les famílies que opten pel homeschool és que no preparen als infants per al món real i que, per això, és necessària l’escola. El que defensen els homeschoolers, és tot al contrari. Consideren que “preparar els nens per la vida és responsabilitat de les famílies”.
En aquest sentit, diuen que “el més important és que la mainada vegi als seus pares lidiar amb problemes del dia a dia i aprenguin com cal fer-ho”. “El món real no s’aprèn a l’escola, s’aprèn al món real”, afirma Cuesta contundent.
“El món real no s’aprèn a l’escola, s’aprèn al món real”
Violeta Cuesta, advocada especialitzada en l’assessoria legal a homeschoolers
I què diu la llei de tot això? A Espanya, l’escolarització és obligatòria dels 6 als 16 anys. Tanmateix, la llei no diu específicament que no es pugui rebre aquesta educació a la llar. En aquest buit legal és el que aprofiten les famílies que adopten per aquest model. Això sí, cal estar preparat.
Quan un infant no va a l’escola, s’activa un procés perquè es pren com un senyal de desprotecció al menor. En aquest moment, les famílies han de tenir certs coneixements del sistema per demostrar que els seus fills i filles sí que s’estan formant. Cuesta assessora legalment aquestes famílies i les guia sobre quin procés han de seguir per poder mantenir aquest model.
Autor
insight redacció
