Una proposta d’Eduard Gil Segura.
Basada en la novel·la homònima de Rumaan Alam, la pel·lícula ‘Dejar el mundo atrás’ col·loca l’espectador en un escenari apocalíptic a través de les situacions cada cop més rocambolesques que viu una família. Julia Roberts, Ethan Hawke, Mahershala Ali i Kevin Bacon protagonitzen aquest film, dirigit per Sam Esmail i produït i distribuït per Netflix, que va estrenar-se el 2023.
Tot comença quan una parella lloga una casa per passar-hi uns dies de vacances amb els fills. De sobte, una nit se’ls presenten dues persones afirmant que la casa és seva. A aquesta situació tan estranya, la succeeixen moments igualment caòtics que fan que cada vegada la confusió s’apoderi més dels protagonistes, fins a arribar a tensar les relacions i generar desconfiança entre uns i altres.
El film no és apte per tots els gustos i ha dividit tant la crítica professional, com el públic. Suposo que és perquè l’expectativa era topar-se amb una cinta plena d’espectacularitat, comú entre el gènere de catàstrofes. I, en canvi, aquesta pel·lícula surt del que és habitual en films sobre l’apocalipsi. De fet, si l’haguéssim de comparar amb alguna proposta d’aquest gènere, segurament seria amb ‘No mires arriba’ també de Netflix. Encara que cal tenir en compte que aquesta última és més una sàtira política que utilitza l’humor per criticar a la societat, mentre que a ‘Dejar el mundo atrás’ no hi ha rastre d’humor.
En aquesta nova versió de film catastròfic se substitueix l’humor per la intriga i el misteri, que fan que no puguis apartar la vista de la pantalla per la intriga de saber què està passant. I crec que, precisament, l’error del públic pot ser concentrar-se en saber perquè passen les coses, en comptes d’aprofundir en la reflexió i critica que ofereix el film sobre el paper tan importat que juguen les noves tecnologies en el dia a dia de la societat actual.
El final obert del film pot ser el desencadenant de la mala crítica, perquè pot generar confusió. Però és una decisió que han pres tant l’escriptor Rumaan Alam com el director Sam Esmail perquè cada espectador participi activament del film i n’extregui les seves pròpies conclusions. Una altra cosa que també han fet els seus creadors és la d’anar generant debat entre els espectadors sobre les situacions amb què es van trobant els protagonistes.
Per això, recomano veure la pel·lícula en companyia. I és que resulta curiós comprovar les diferents sensacions i intuïcions que pot generar qualsevol escena. Sobretot al començament, quan arriben les dues persones a la casa a la nit. Resulta inevitable començar un debat sobre si la millor opció és confiar que són els propietaris i deixar-los passar o no fer-ho. En aquest sentit, tant pots estar d’acord amb la protagonista (Julia Roberts) com amb el seu marit (Ethan Hawke), que adopten postures oposades.
La dependència d’Internet
La pel·lícula és molt crítica amb la tecnologia i l’ús que li donem, ja que sense ella els personatges es troben perduts i confusos. I també podríem dir que fa una crítica al mateix Netflix, perquè les plataformes ens han donat comoditat a l’hora de veure sèries, però també dependència perquè si no funcionen o no tenim Internet, no podem accedir als continguts de cap manera. Per aquest motiu, ‘Dejar el mundo atrás’ ens fa una reflexió sobre deixar el món tecnològic que hem creat els últims anys per tornar enrere, cap a un món més tangible.
Després, hi ha el tema dels animals, molt presents durant el film, que també generen un debat sobre quin és el seu paper en la societat actual. Per moltes persones, inclosos els protagonistes, poden representar perill o incomoditat. En canvi, per una altra part del públic entre els que m’incloc, fixar-se en el seu comportament pot representar un avís en cas d’emergència.
Repartiment d’Oscars
El repartiment és un dels grans punts a favor que té ‘Dejar el mundo atrás’. Era d’esperar veient els guanyadors de l’Oscar Julia Roberts i Mahershala Ali formant part del repertori. I encara destacaria més les escenes, en què els personatges tenen converses reflexives entre ells sobre la situació de confusió que genera la narrativa a mesura que avança. També la banda sonora està molt ben treballada, que aconsegueix generar tensió i desconcert amb l’ajuda de la fotografia.
‘Dejar el mundo atrás’ és una crítica a la societat moderna actual, que genera debat i amb la que et pots sentir identificat. Tot i que la durada del film és excessiva -quasi dues hores i mitja- i el començament és una mica lent, és una proposta interessant. Veure-la val la pena per aquells espectadors que estiguin oberts a reflexionar i a ser crítics amb un mateix.
Autor
insight redacció
