Gairebé un 9% dels adolescents a Catalunya creu que podria estar patint un trastorn de la conducta alimentària (TCA), segons les dades de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). És el doble que abans de la pandèmia, quan la xifra era d’un 4,5%. Un 47% de les noies i un 21% dels nois asseguren que volen aprimar-se, xifres que revelen una preocupant insatisfacció amb el propi cos. Com és possible?
La doctora Irene Subiza (Barcelona, 1994), especialista en trastorns de la conducta alimentària (TCA), explica que aquests trastorns són “una situació de salut mental en què la persona ha alterat la relació amb el menjar, l’autoestima i la seva imatge corporal, cosa que pot posar en risc la seva salut”. Subiza és membre de l’equip de Desconect@, un programa terapèutic per a adolescents que aborda problemàtiques com l’addicció a les noves tecnologies o els trastorns de conducta i que funciona com un institut amb grups de secundària i batxillerat.
També assenyala que l’adolescència és una etapa especialment crítica: “Els canvis corporals, les exigències socials i la baixa autoestima fan que la pressió per tenir un determinat cos es converteixi en el desencadenant d’una primera dieta, que és el principal factor de risc per iniciar un TCA”.
“Els trastorns alimentaris afecten no només el menjar, sinó també l’autoestima, l’escola i les relacions. La recuperació exigeix un acompanyament integral amb família, escola i teràpia”
Darrere les estadístiques hi ha joves amb nom i històries molt diferents. La Malu, alumna de Batxillerat del programa, viu sota una forta pressió acadèmica i arrossega la preocupació per una situació econòmica familiar que no li ha permès escollir els estudis que realment li agradaven, segons les notes dels especialistes de l’equip de Desconect@.
En les últimes setmanes ella i la seva família expliquen que s’han notat certes millores en la seva relació amb el menjar. Ja no ha tingut episodis d’afartaments, però les proves mèdiques indiquen que encara té el ferro baix i que per tant la recuperació no està del tot consolidada.
L’evolució és prou positiva, però la jove continua tenint dificultats per organitzar-se i mantenir la motivació. Des de l’inici de curs el programa en fa un seguiment constant a través de la seva tutora i s’ha intentat parlar amb la família en diverses ocasions, però sense resposta. Mentrestant, la Malu ha començat a plantejar-se opcions formatives com alguns cicles de formació professional i ha enviat currículums, tot i que encara no ha tingut sort.
La Sofia, una altre jove del programa, ha après a cuidar millor la seva imatge corporal gràcies a la teràpia, però encara tendeix a mesurar la seva autoestima en funció de l’opinió dels nois del seu entorn, també d’acord amb les anotacions dels professionals del programa Desconect@. En el seu cas, l’acompanyament se centra a ajudar-la a interpretar millor les situacions socials i a construir relacions més sanes i equilibrades.
En Lluc, un alumne amb un expedient acadèmic excel·lent, admet que se sent cansat i irritable. L’equip posa l’accent en la necessitat de reduir l’ús de pantalles, limitant-les a un màxim de quatre hores al dia, i de mantenir rutines saludables. Ha faltat diversos dies tant a l’Hospital de Dia com a classe i a casa els seus pares observen que li costa prendre iniciativa i compartir temps amb la família.
Cada cas és diferent, però tots tenen en comú la necessitat d’un acompanyament global que tingui en compte el malestar emocional, la situació familiar i l’entorn educatiu.
Les xarxes socials tenen “clars i foscos”, exposa Subiza. Moltes adolescents amb baixa autoestima corporal consumeixen continguts que reforcen ideals de bellesa irreals, però també hi ha col·lectius que promouen l’antigordofòbia i el body positive, oferint alternatives i veus més diverses. La clau, segons els experts, és l’alfabetització mediàtica: aprendre a detectar els missatges que transmeten la publicitat i les xarxes i buscar continguts que ajudin a construir una relació més sana amb el cos.
Un estudi conjunt de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) alerta que els adolescents catalans que fan un ús intensiu d’Instagram i TikTok se senten més pressionats per la seva imatge i perceben un impacte negatiu en el seu benestar psicològic. Aquest efecte és especialment marcat en les noies, que se senten més observades i pressionades pel que publiquen i per com les veuen els altres usuaris.
La doctora Subiza també explica que “encara circulen falses creences, com pensar que l’anorèxia només afecta persones molt primes o que els nois no ho pateixen”. “Les dades mostren el contrari. Tot i que les noies continuen sent les més afectades perquè representen un 90% dels casos, cada vegada més nois també viuen insatisfacció corporal i trastorns alimentaris”, emfatitza.
Segons Subiza, la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària en adolescents passa per detectar a temps senyals d’alerta com fer comentaris negatius sobre el cos, evitar àpats socials o tancar-se en sí mateixos. “És clau comptar amb l’acompanyament familiar i escolar per trencar el silenci i buscar ajuda professional”, afegeix.
A més, defensa que cal fomentar l’educació mediàtica perquè els joves aprenguin a qüestionar els ideals de bellesa imposats. I, finalment, “cal garantir un treball terapèutic multidisciplinari amb nutricionistes, psicòlegs i psiquiatres per restaurar una relació sana amb el menjar i amb el cos”.
Autor
insight redacció
