Un reportatge d’Eduard Gil Segura.
Alguna vegada us heu preguntat qui sosté les sales de cinema dels pobles? Mentre les grans ciutats estan dominades per cadenes com Cinesa, Yelmo o Kinepolis, existeix una xarxa gairebé invisible que fa possible que, setmana rere setmana, petits municipis o petites ciutats com Ripoll, Balaguer o Berga puguin projectar cinema. No és cap gegant de la indústria ni surt als anuncis de televisió o per les xarxes socials, però fa més de 60 anys que treballa incansablement per mantenir viva l’experiència col·lectiva del cinema a les comarques: és el Circuit Urgellenc, que gestiona més de 30 sales distribuïdes per Catalunya, Aragó i Mallorca. Més que una empresa de distribució, és un projecte de territori i resistència cultural que connecta persones a través de la gran pantalla.
Ara bé, el paisatge del cinema als pobles i petites ciutats no és uniforme i hi ha una gran diversitat de models. En molts casos són els ajuntaments els que gestionen directament les sales municipals, però en d’altres, com a Ribes de Freser, és una associació cultural qui manté viva la programació cinematogràfica. També existeix una cadena privada que coordina i dóna suport a moltes d’aquestes iniciatives: el Circuit Urgellenc, que adapta la seva estructura per treballar colze a colze amb realitats molt diferents. Pere Aumedes, gerent del Circuit Urgellenc, emfasitza que anar al cinema d’un poble “és més que anar a veure una pel·lícula: és un acte social i cultural. I això no ho pot donar cap multisala d’un centre comercial”.
El Circuit Urgellenc no és una distribuïdora tradicional. No compra els drets de les pel·lícules, sinó que actua com a intermediari entre les grans distribuïdores i les sales locals. Lloga les còpies, gestiona la logística, negocia les condicions i, sobretot, fa una tasca clau: curar la programació perquè s’adapti al públic de cada zona.
“No té sentit passar una pel·licula de superherois en un poble on el públic majoritari té més de seixanta anys”, diu Aumedes. “Coneixem cada territori i això ens permet ajustar la cartellera. Potser en un poble toca un drama europeu i en un altre, una comèdia espanyola d’estrena”, afegeix.
Aquest model de gestió compartida és habitual en moltes sales de cinema municipals. En diversos casos els ajuntaments disposen de l’espai, ja sigui una sala o un teatre adaptat, però no tenen els recursos tècnics ni humans per assumir la programació de manera regular. És en aquest context que el Circuit Urgellenc assumeix tasques com el muntatge dels equips de projecció, la gestió de la venda d’entrades o el suport logístic i tècnic a través de personal propi o en col·laboració amb equips locals.
Un dels exemples d’aquest funcionament és el Cinema Comtal de Ripoll, una de les sales vinculades al Circuit. Llorenç Viñas n’és l’encarregat i hi treballa des de jove. “Sense el Circuit, segurament no estaríem projectant cada cap de setmana. Ells ens donen les pel·lícules i el sistema per vendre entrades i ens ajuden si tenim qualsevol problema tècnic. Però nosaltres també coneixem el públic i els gustos de Ripoll. És un treball conjunt”, assegura.
El Cinema Comtal de Ripoll projecta les novetats de la cartellera tres cops per setmana: dissabte, diumenge i dilluns, aquest últim amb la tradicional sessió del dia de l’espectador. L’horari habitual és a les 8 del vespre i si el títol és atractiu la sala s’omple fàcilment. El dilluns que es va projectar Wolfgang per exemple l’afluència era tan alta, més d’un centenar d’espectadors, que fins i tot un espectador es va oferir voluntàriament per ajudar a estripar les entrades.
Aquest gest espontani exemplifica la relació de comunitat que es viu en aquest espai, com explica Aumedes: “El 75% del públic es veu gairebé cada setmana i molts es coneixen. Són veïns”. A banda del cinema, el Comtal també acull programació teatral, musical i de dansa, impulsada per l’Ajuntament de Ripoll. Fa més de 125 que s’hi representen els tradicionals Pastorets per Nadal, entre tantes altres activitats culturals.
No totes les sessions aconsegueixen la mateixa resposta del públic. Malgrat l’esforç de moltes comunitats i del mateix Circuit Urgellenc, el futur del cinema als pobles no està garantit. L’envelliment del públic, les plataformes com Netflix o Filmin i l’augment dels costos fan que moltes sales funcionin amb equilibris fràgils. “Si desapareixen les sales als pobles no només perdem un lloc per veure pel·lícules. Perdem una manera de fer comunitat”, lamenta Aumedes. “El cine té molta força com a fenomen cultural i social”, subratlla.
Des del Circuit Urgellenc i des dels pobles es lluita cada setmana per mantenir aquest acte col·lectiu. Perquè, com diu Viñas des de Ripoll, “hi ha pel·lícules que només es poden viure a la sala, amb llums apagades i gent del poble al voltant”. Però la realitat és dura perquè a més l’impacte de la pandèmia i els canvis en els hàbits de consum també han deixat ferida.
Aumedes ho resumeix amb franquesa: “No s’acaba d’arrencar. El primer trimestre d’aquest 2025 ha anat millor que el de l’any passat, però el 2024 va ser especialment dolent, fins i tot pitjor que el 2023”. “El cine produeix un efecte d’inèrcia. Si hi ha una època de sequera d’estrenes atractives es contagia. El públic comença a deixar d’anar al cinema i després costa molt recuperar lo”, afegeix. Tot i això, el 2024 també va veure petits brots verds, gràcies a pel·lícules com Casa en flames o El 47, apostes catalanes que van ajudar a remuntar les xifres i a revitalitzar l’interès del públic: “Quan hi ha tres o quatre títols potents cada un atrau un sector: públic familiar, més cinèfil, més comercial, etcètera, i si hi ha continuïtat això es multiplica. El cinema té aquest poder d’arrossegar”. Per a Aumedes la clau és no només recuperar el públic, sinó fer-ho amb una estratègia intel·ligent.
Lluny de grans expansions, el futur del Circuit Urgellenc passa per reforçar el seu compromís amb el territori i el públic local. “El nostre objectiu no és invertir per fer multicines, sinó oferir un servei de qualitat, constant i fiable”, explica Aumedes. Aquesta constància, diu, és clau per construir confiança: mantenir els horaris, projectar cada setmana. No fallar mai. Però també cal pensar a llarg termini.
Per això un dels reptes que es plantegen és fidelitzar el públic més jove. “Intentem guanyar nous espectadors amb campanyes escolars i amb cicles infantils com el Cicle CINC, que es fa des de fa més de trenta anys, amb preus molt reduïts perquè els nens s’hi enganxin des de fa més de trenta anys”, apunta. L’objectiu és que entenguin el cinema no només com un entreteniment puntual, sinó com una experiència cultural rica i compartida. “Aquesta és la nostra batalla”, destaca Aumedes. Una batalla silenciosa, però essencial, per garantir que el cinema no desaparegui dels pobles, sinó que continuï viu i arrelat, generació rere generació.
Autor
insight redacció
