Una entrevista de Clara Torradas Cura.
Clara Renom (Moià, 1999) és graduada en Educació Primària especialitzada en Educació Musical per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és estudiant de l’últim curs de cant clàssic a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Com a actriu, ha donat vida a la mare de Saïd i la Teresa en l’última representació de ‘Mar i cel’ que Dagoll Dagom ha dut als escenaris abans de dissoldre la companyia.
Què significa per a vostè haver pogut interpretar la mare de Saïd?
És un paper molt important per a mi perquè s’adequa perfectament al que he estudiat, a la manera que m’agrada fer música contemporània en català. Crec que no em cansaria mai d’interpretar-la i estic segura que sempre portaré una mica d’aquest personatge amb mi.
Hi ha algun moment destacat durant la interpretació de la mare de Saïd que li hagi deixat empremta?
L’escena en què Saïd (musulmà) explica a Blanca (cristiana) les disputes i batalles entre cristians i musulmans. En aquest punt de l’obra es produeix un flashback, on apareix la mare de Saïd amb ell de petit el dia en què van assassinar el seu pare. És un moment molt bèstia perquè la mare explica al seu fill que els musulmans no són acceptats allà per com parlen, per com pensen, per com vesteixen… per com són.
Fet que és molt actual…
Sí, encara que l’obra es va començar a interpretar el 1988, no se sent tan diferent del que passa actualment. Sento que d’alguna manera estic reivindicant els drets de tothom.
Com es barreja la figura d’actriu amb la de cantant lírica?
És molt especial, perquè en tot moment estàs connectant amb les emocions de la gent, tant de qui està dins com a fora de l’escenari. Moltes vegades no ets tu, sinó algú altre. I això t’obliga a fer un procés de coneixement del personatge: has d’entendre qui és i com pensa i expressar-ho a través de la veu i de la interpretació.
“Dagoll Dagom és una gran escola pels actors, per la seva trajectòria i l’èxit que han tingut les produccions de la companyia”
Encara que amb el temps es vagi agafant i perfeccionant la tècnica, sempre hi ha coses a aprendre. ‘Mar i cel’ ha sigut una escola?
Totalment. Crec que a diferència d’altres professions, els artistes vivim aprenent. Cada producció que fem és una escola i, en aquest cas, Dagoll Dagom ha creat ‘Mar i cel’ i ha tingut sempre tant èxit i els ha aportat tanta experiència, que pels actors és una gran escola. No és una companyia qualsevol, té molta trajectòria.
Quins reptes plantegen els directors del musical pels intèrprets?
En aquesta darrera producció, van voler acostar-se a la primera versió que van fer el 1988. Es van basar en la brutalitat d’algunes accions d’aquella versió, que a les versions del 2004 i del 2014 havien perdut una mica. Sobretot en escenes de violacions o el moment en què Blanca i Saïd es fan un petó, per exemple.
Creu que les més de 150.000 entrades venudes abans d’estrenar són perquè és l’última obra de Dagoll Dagom o pel ressò que se n’ha fet?
Crec que s’han ajuntat moltes coses. ‘Mar i cel’ és una llegenda. Els que l’hem interpretat aquest cop, no havíem ni nascut el 1988. A més, crec que la companyia, després de tants anys i una carrera tan increïble, s’ha volgut acomiadar dels escenaris per la porta gran i el públic ho ha rebut amb els braços oberts.
“La companyia s’ha volgut acomiadar dels escenaris per la porta gran i el públic ho ha rebut amb els braços oberts”
Com ha viscut el fet de participar en l’última producció de Dagoll Dagom?
Per a mi és un somni, sento que la feina feta, que és molta, és recompensada i em fa molt feliç. Cada dia tinc l’oportunitat de donar el millor de mi estant a dalt d’un escenari. Però clar, has de tenir l’oportunitat. Des que vaig començar la carrera a l’ESMUC, he estar fent concerts per tenir experiència. A més, l’equip amb qui ho comparteixo és fantàstic i tothom està molt còmode, ho fan fàcil.
“Crec que el teatre català ha de continuar empenyent i sent un emblema a casa nostra, però cal suport econòmic”
Dagoll Dagom és una de les companyies de referència del teatre musical a Catalunya. Creu que altres companyies li sabran prendre el relleu?
Espero que sí. Crec que el teatre català ha de continuar empenyent i sent un emblema a casa nostra. Sí que és veritat que sense suport econòmic és molt difícil. No només depèn de les companyies, depèn de si hi ha qui pot i qui vol ajudar.
Autor
insight redacció
