Un reportatge d’Alba González Ortega i Sara Pérez Crespo.
“És un autèntic calvari”, explica una usuària de la línia R3 de Rodalies. La línia que circula des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Puigcerdà i la Tor de Querol passant per Vic es troba en un moment crític. El 7 d’octubre va començar un dels talls ferroviaris més llargs de les últimes dècades i la línia estarà setze mesos interrompuda a causa de les obres de desdoblament entre Parets del Vallès i la Garriga. Són unes obres d’una envergadura històrica, ja que afectaran 20.000 usuaris diaris segons alguns mitjans de comunicació.
El desdoblament dels 17 quilòmetres de via única entre Parets del Vallès i la Garriga afecta 15 estacions de tren de la línia. Aquestes obres compten amb un pressupost de 210 milions d’euros i s’executen des d’Adif, l’empresa responsable de la construcció, la gestió i el manteniment de les infraestructures ferroviàries a Espanya. El cap de comunicació de Renfe, Antonio Carmona, afirma que és “una inversió molt important” i que aquesta actuació vol aconseguir “millorar la fiabilitat, la cooperativitat, la puntualitat i la correcta mobilitat dels viatgers”.
Carmona explica que per intentar garantir una bona mobilitat i una bona connexió entre les diferents poblacions es van dur a terme simulacions del servei alternatiu d’autobusos i s’han habilitat 60 autocars que ofereixen 45.000 places diàries entre l’estació de Fabra i Puig de Barcelona i les de Granollers-Canovelles, la Garriga, Centelles i Vic. Teresa Julio, usuària habitual de l’R3, lamenta que els autobusos haurien de fer “trajectes més directes” i no parar en cada poble “perquè si no un trajecte que es pot fer en 40 minuts en cotxe acaben sent dues hores”.
Julio afegeix que la situació actual l’ha obligat a canviar els seus hàbits: “Ara vinc en cotxe a Vic”. Com a professora de la Universitat de Vic assegura que aquesta situació també afecta els estudiants: “Arriben tard moltes vegades, però no els hi podem dir res perquè no es culpa seva”. També destaca que “la paraula incidència ja forma part del nostre dia a dia” i que hi ha molta desinformació respecte al servei alternatiu i als canvis de trajecte. Reclama “més puntualitat i claredat amb els usuaris”. Carmona demana “disculpes” als usuaris que hagin patit “incidències amb el nostre servei”.
Les obres són imprescindibles per corregir una deficiència històrica de la línia R3: com que la via és única els trens s’han d’esperar a les estacions per creuar-se i aquest fet provoca retards crònics. En aquest sentit Queralt Saurí, una altra usuària habitual de la línia, explica que “molts dies arribàvem tard. 45 minuts, una hora, fins i tot més”. “Són molts, molts, molts retards. Fins i tot ens ha deixat tirats a Centelles o a la Garriga moltes vegades”, afegeix. Espera que aquestes obres comportin “millores reals”, però no hi confia “gaire” perquè “sempre que han intentat fer millones no han sigut molt notables”. “Tot i això espero que aqueses sí que es notin perquè les obres són d’un any i mig gairebé. Necessitem tan sí com no que el tren funcioni bé”, conclou.
L’R3 ara mateix es considera una de les línies més afectades a causa dels retards i dels problemes de la xarxa de Rodalies. “Devem ser una de les línies que tenim menys usuaris i sembla que tot s’hi val i sempre som els últims de la cua”, explica Montse Ayats, de la plataforma Perquè no ens fotin del tren. Aquesta plataforma va néixer l’any 2013, quan a Torelló (Osona) es rumorejava que es treuria el personal de l’estació de tren. Els ciutadans creien que una estació sense personal, com ja havia passat a Manlleu, empitjoraria encara més el servei i van fer un pas endavant. Amb el temps es van adonar que si no treballaven en el conjunt de la línia no s’aconseguiria una millora i la plataforma va créixer més enllà del municipi i de la comarca.
Ayats assenyala que l’R3 és “una línia internacional abandonada”. “Com que és via única si s’espatlla un tren ja t’espatlla la resta”, afirma. La situació és “una suma de despropòsits”. Des de la plataforma reclamen que els horaris siguin complets i reals i que els responsables “es posin les piles” per posar el punt final als retards constants i les incidències que pateixen a diari milers de persones. “Per tenir un bon servei cal començar per la base: definir quin servei volem i preparar la infraestructura perquè funcioni”, destaca. Sense una bona planificació qualsevol millora és “insuficient”, accentua Ayats.
“El tren no és un transport que fem servir per plaer. El fem servir per estudiar, per treballar, per anar al metge i, per tant, ha de funcionar”, conclou.
Autor
insight redacció
