Un reportatge d’Abril Sucarrat Anglada.
Cada any es llencen 21,5 quilos de menjar per persona a Catalunya. Tot el menjar llençat durant el 2024 hauria permès alimentar 274.948 persones, segons les dades del Departament d’Agricultura de la Generalitat. Aquesta xifra representa el 14% de la població en risc de pobresa a Catalunya. És una situació difícil de revertir, però hi ha iniciatives arreu del territori que neixen amb la voluntat d’aportar el seu gra de sorra.
És el cas de La Panarra, la cervesa artesana osonenca que aprofita les restes de pa sec del forn El Castell de Tona. El projecte va néixer de la unió entre la passió per la cervesa i la consciència sobre el malbaratament alimentari de David Garcia, que regenta el forn des de fa nou anys. “Tot va començar amb un kit per elaborar cervesa artesana que em van portar els Reis l’any 2008”, explica. Des de petit havia estat en contacte amb la lluita contra el malbaratament, encara que fos de la manera més casolana possible. “La meva mare sempre aprofitava les fruites que es feien malbé per convertir-les en melmelada”, recorda.
Segurament, si algú li hagués dit que aquell regal dels Reis es convertiria en una iniciativa real i de ressò no s’ho hauria cregut. En aquell moment, treballava en una panificadora i l’única distribució que feia de la seva cervesa artesana era en sopars d’amics. “A Itàlia és molt típic portar la teva pròpia cervesa quan et conviden a dinar o sopar”, apunta.
La Panarra no és, de fet, el primer intent de Garcia de posar en marxa una cervesa artesana perquè l’any 2016 li van proposar ser soci de la cervesa Terra. La pandèmia de la covid, però, va interrompre el projecte. “Un dels estils de cervesa que fèiem era la de blat i vam arribar a la conclusió que podíem utilitzar les restes de pa del forn”, assenyala. Aquest va ser, en certa manera, el punt de partida de La Panarra.
Quan va començar a fer recerca per reutilitzar el seu propi pa, Garcia va trobar un referent al Regne Unit: la cervesa Toast Ale, elaborada per una associació del comtat de Yorkshire aprofitant les restes de pa moll d’una fàbrica de la zona. “Em van passar la recepta, però no la devia traduir bé i vaig haver de llençar els 25 litres de la primera prova”, recorda rient.
“Nosaltres volíem que fos una beguda suau perquè tothom relaciona la cervesa artesana amb l’amargor”, apunta Garcia. Les possibilitats de La Panarra, però, no acaben amb la cervesa rossa o negra perquè es troben en constant diversificació. Actualment, estan desenvolupant un projecte de licor amb l’Escola d’Hostaleria d’Osona. “També estem treballant per fer una cervesa amb restes de brioixeria”, afegeix. El seu objectiu és aprofitar aquest excedent del forn des de gener fins a juny i deixar-ho madurar durant mig any per treure el producte al desembre. “És un estil que s’anomena pastry stout i nosaltres en diem cervesa estacionària”, detalla.
“No existeix una educació perquè no hi ha cap assignatura a l’escola que permeti créixer coneixent la gravetat del malbaratament”
La filosofia de la iniciativa podria plantejar una limitació perquè la premissa és que “quan hi hagi pa es farà cervesa”. Al principi, les restes del forn eren suficients per cobrir la producció de La Panarra, però el cerveser explica que des que van presentar la cervesa al Barcelona Beer Festival 2024 “el creixement ha estat increïble”. A partir de llavors, van començar a col·laborar amb altres persones i entitats i a acumular més seguidors a Instagram.
Una de les vies més importants per donar a conèixer el projecte són les fires i Garcia en distingeix dos tipus. D’una banda, cal considerar els esdeveniments en què “la finalitat és vendre litres, no transmetre la filosofia de La Panarra”. D’altra banda, hi ha aquelles fires que més li interessen, com ara el Gran Dinar d’Aprofitament Alimentari de Vic. “Són els llocs on realment vull ser perquè la gent s’acosta a conèixer la iniciativa i puc crear més consciència sobre el malbaratament”, assegura. En aquest sentit, considera que “no existeix una educació perquè no hi ha cap assignatura a l’escola que permeti créixer coneixent la gravetat d’aquest problema”.
Si mira cap als propers anys, Garcia reconeix que haurà de mantenir el forn perquè és imprescindible per a la producció, però “potser podria posar algú a treballar-hi”. L’horitzó del projecte pot resultar llunyà perquè hi ha moltes maneres d’estendre’l, començant per la implicació del gremi. “M’agradaria involucrar a més gent i també a altres tipus de forns”, diu. “Podria anar a buscar el seu pa sobrant o, fins i tot, que produïssin la seva pròpia cervesa”, suggereix. Malgrat això, alguns establiments conceben la seva activitat únicament com a un negoci. “Els forns alternatius s’estan interessant per la iniciativa, però n’hi ha molts que són de la vella escola”, destaca Garcia.
“En el futur, veig els gremis de flequers de Catalunya implicats en la iniciativa”, assenyala. Aquest creixement li permetria disposar d’un “ventall molt més ampli per donar a conèixer el projecte” i convertir aquest “petit gra de sorra” en una lluita conjunta contra el malbaratament alimentari.
Autor
insight redacció
