Vic, 2003. Mentiria si digués que des de petita he volgut ser periodista. El que sí que puc afirmar amb seguretat és que la imaginació és una de les característiques que més em representen i que sempre he trobat en l’escriptura i la lectura un lloc segur on escapar quan el món real es torna massa seriós. Soc d’aquelles persones curioses que no poden evitar voler saber el perquè de tot i que aprofiten qualsevol oportunitat per explicar tot allò que han descobert a les persones que l’envolten. Al principi no tenia clar quin camí professional volia seguir, però el meu entorn semblava tenir-ho més clar que jo: sovint em deien que acabaria dedicant-me a alguna cosa que em permetés escriure, investigar i desenvolupar la meva imaginació. Des de llavors ha passat temps i curiosament, tot i que el periodisme no va ser mai la meva primera opció, avui estic segura que si la vida m’ha portat fins aquí és perquè sempre ha estat un lloc reservat per a mi.