Peces ceràmiques de gres modulades amb formes aparentment impossibles, plenes de corbes ordenades i entrelligades entre si: aquestes són les escultures que omplen i donen forma al taller del ceramista i escultor Roger Coll. Es tracta d’un petit local situat al carrer de Sant Francesc a Vic. L’espai és acollidor i, només passar per la porta d’entrada, un llarg passadís ple a banda i banda de prestatgeries que custodien obres et condueix fins a la sala principal, on Coll crea les peces. És un estudi que desborda inspiració.

L'obra de Coll és fàcil d'identificar, perquè té un estil molt marcat: fa peces que a primer cop d'ull podrien semblar lleugerament rèpliques les unes de les altres, tret del fet que hi afegeix variacions de mides, així com de corbes, textures i colors. Amb l’ajuda de motlles de tubs, l’artesà crea, a mà i per fases que més tard uneix, les seves escultures, que, al mercat, arriben a assolir preus de fins a dos mil euros. L’artista ha aconseguit posicionar-se al mercat de l’art gràcies a la presència de la seva obra en galeries de tot el món, i també en fires internacionals.

Al ceramista nascut a Badalona la vinculació amb la tècnica ceràmica li ve de la infància: "Recordo quan jugava de petit a casa amb sorra i aigua fins a aconseguir crear fang per poder modelar", explica Coll, que reconeix que la ceràmica és la seva passió perquè li transmet "felicitat". Roger Coll va començar a estudiar Arquitectura Tècnica a La Salle, després va fer el salt a l'Escola Llotja per estudiar-hi escultura i, més tard, va entrar a l'Escola Forma de ceràmica. La seva obra ha rebut premis de prestigi com el reconeixement al millor producte dels Top Drawer Awards de Londres, el 2012.

La entrada Modelant el gres amb formes impossibles se publicó primero en iNSiGHTS.

Reportatge fotoperiodístic de Teia Miralles Cruanyes.

Els Urban Sketchers (USK) són grups d'aficionats al dibuix a l'aire lliure d'arreu del món que es reuneixen amb freqüència  a diferents indrets per practicar aquest art. A les comarques de Girona, ho fan cada dijous amb trobades en pobles diferents de Catalunya per plasmar sobre una llibreta racons del país. Ho fan al carrer, asseguts buscant l’angle que més els interessa captar i amb poques hores. La tècnica és coneguda com a “dibuix ràpid” i s’obtenen resultats realment impressionants. 

Des del 2010 es fan trobades internacionals i també se'n fan regularment entre els aficionats catalans. Recentment, es va celebrar a Reus la 6a trobada anual dels Urban Sketchers de Catalunya. La primera es va fer a Ultramort amb 100 participants aficionats al dibuix i les següents a Vic, Terrassa, la Seu de Lleida i Girona, on van arribar a ser 500 persones.

Els Urban Sketchers de Girona es van fundar gràcies el 2013 a unes classes al centre cultural La Mercè de Girona. Una de les impulsores, Toni Xifre, hi cursava un curs amb el professor Vicents Huedo, que els va proposar fer les classes a l’aire lliure. A alguns dels alumnes els va agradar tant que van decidir fer-ho també pel seu compte.

A part dels dijous, també es veuen alguns caps de setmana; normalment els dissabtes. Per decidir on es trobaran, s'intenta anar canviant entre "pobles de diferents comarques, perquè no tothom s’hagi de mobilitzar", explica Toni Xifre, una de les impulsores del grup, que considera que "el més important és que tothom s’ho passi bé".

La entrada Descobrint Catalunya a través d’un pinzell se publicó primero en iNSiGHTS.

A Catalunya, hi ha un centenar de ZERs i unes seixanta d'escoles rurals no associades repartides pel territori entre diferents àrees: Lleida, Maresme, Catalunya Central, Baix Ebre, Girona i Barcelonès. Les sigles "ZER" fan referència a "Zona Escolar Rural", que són agrupacions d'escoles petites on els mestres treballen en un programa d'activitats comú per tots els alumnes. Les escoles que formen cada ZER comparteixen mestres especialitzats en música, educació física i educació especial, que van rotant pels centres, i també disposen dels metres d'infantil i de primària que els corresponen per cada escola. Actualment, la província de Lleida és la que té més centres d'aquesta tipologia.

Un exemple d'aquest tipus d'escoles és la Baumeta, situada a Santa Maria de Besora, on estudien dotze alumnes d'entre 3 i 12 anys que es divideixen en dues aules (infantil i primària). El centre forma part dels ZER Castells, juntament amb l’escola El Rocal (Montesquiu) i l'escola Santa Bàrbara (Vidrà). L'aprenentatge a la Baumeta, com sol passar a les escoles rurals, és individualitzat. Els infants, que a vegades són els únics de la seva edat, participen en diferents activitats conjuntes adaptades al nivell i al temari que correspon a cadascú.
Passant un dia a la Baumeta es percep el respecte i la companyonia que, tot i ser un grup amb edats molt diverses, es transmeten els uns als altres. De fet, potser és precisament per això, per ser tan pocs i d’edats tan dispars, que els més grans ajuden als petits a aprendre i, de passada, aprenen a relacionar-se. A més, estudiar en un ZER els permet adquirir les competències inicials des de la tranquil·litat que ofereixen els espais poc massificats envoltats de natura on fan classe.

La entrada L’aula dels infants rurals se publicó primero en iNSiGHTS.

Reportatge fotoperiodístic de Guillermo Martín Pérez.

La vellesa és una de les etapes que arrossega més estereotips, prejudicis i discriminacions de la nostra societat. No agrada i, en conseqüència, és maquillada, amagada i, en els pitjors dels casos, rebutjada. Això fa que molts, conscientment o inconscientment, generem prejudicis al voltant d'aquest col·lectiu. Una actitud que ha provocat, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que aquesta discriminació anomenada "edatisme" sigui la tercera al món, només superada pel masclisme i el racisme.  

L'edatisme, segons l'informe de l'OMS, categoritza i divideix a les persones, influint directament en la salut física i mental de la gent gran. Afavoreix l'aïllament social, l'angoixa i la depressió, produint un deteriorament cognitiu i una recuperació més lenta davant de qualsevol discapacitat.

Per combatre'l, el Casal Centre Cívic Mossèn Josep Guiteras de Vic organitza a la capital osonenca una sèrie d'activitats entre diferents franges d'edat. Una és el billar a tres bandes, que permet crear una carambola perfecta perquè diversos adolescents comparteixin inquietuds i experiències amb jubilats, mentre aquests els ensenyen el joc. 

La entrada Topar-se amb les arrugues se publicó primero en iNSiGHTS.

Reportatge fotoperiodístic de Guillermo Martín Pérez.

Cada dilluns al vespre, un grup de joves amb (aparentment) poques coses en comú es reuneix a una pista de futbol, ubicada entre l’escola Sagrats Cors i l’escola Doctor Fortià i Solà de Torelló. Ho fan per practicar esports. Uns esports que se centren en els valors del joc, més que en l’activitat física o en l’ànsia de vèncer. Uns esports que creen comunitat, que 
canalitzen oportunitats.

EVAL (l’entitat que dinamitza i gestiona aquestes activitats esportives a Osona) permet als participants, a part de conèixer i relacionar-se amb gent diferent, adquirir valors esportius que s’allunyen de la competició i l’individualisme. I és que, durant la realització d'aquestes activitats, tothom té la mateixa importància i la presa de decisions es consensua per afavorir el joc col·lectiu.

Esports amb Valors (EVAL) es va fundar l’any 2015, quan un grup d’estudiants de l’Institut Jaume Callís de Vic va viatjar a Llatinoamèrica per participar en el Mundial de Futbol de Carrer a Brasil, organitzat pel Movimiento de Fútbol Callejero. Durant la seva estada a sud Amèrica, els joves van aprendre la metodologia establerta al torneig i, en retornar, la va ensenyar i practicar a la seva ciutat. Ara, ofereix activitats dirigides i gratuïtes a infants, joves i adults en espais públics a l’aire lliure.

La entrada L’esport que canalitza oportunitats se publicó primero en iNSiGHTS.