Lorena Franco torna a sorprendre amb la seva novel·la publicada el 2020, El último verano de Silvia Blanch. L’escriptora ha aconseguit agradar a més de 250.000 lectors de tot el món amb tots els seus llibres i el seu èxit s’ha incrementat des de la publicació de la novel·la La viajera del tiempo, l’any 2016.

El último verano de Silvia Blanch, considerada com novel·la negra, explica la història de Silvia Blanch, una dona que viu a un poble del Montseny. Una nit d’estiu de l’any 2017, la noia desapareix. L’última persona en veure-la viva està morta. Un any després, l’Alex, una jove periodista, serà l’encarregada d’escriure un article pel diari on treballa sobre aquesta desaparició. La protagonista, però, no sap les dificultats que trobarà en arribar al poble, a l’entrevistar la família i, menys encara, imagina l’amor que sentirà pel principal sospitós del cas. Secrets, intriga i massa mentides són les reaccions a les quals l’Alex s’enfrontarà.

L’obra fa reflexionar sobre les aparences i la imprevisibilitat de l’amor

La narrativa fluida i la gran descripció de cada detall són els ingredients que l’autora aporta per tal de descobrir què va ocórrer aquella nit d’estiu. Els perfils dels personatges són molt importants a l’hora d’entendre la dinàmica d’un crim, però Lorena Franco dona l’explicació justa i necessària per a què el lector trobi la solució del cas.

A més, al relat es trenquen estereotips com la perfecció de l’ésser humà en àmbits laborals, familiars i personals, i s’exposen les conseqüències que té aparentar el que no és. En un poble petit, on la majoria dels seus habitants viuen del què diran fa reflexionar al lector sobre la vida aparent a les xarxes socials. Som el que publiquem? La por als rumors i al xafardeig està present durant tota la narració i ensenya com les persones arriben a punts impensables per evitar una humiliació pública.

La imprevisibilitat de l’amor és un altre dels ingredients de la novel·la de Franco. La protagonista s’enamora del principal sospitós. L’amor autèntic és aquell que no mira l’exterior, sinó l’interior d’una persona. Però, pot triomfar l’amor sobre la culpabilitat d’un crim? L’autora ho revela de la mà de l’Alex i el Jan.

La portada del llibre mostra a la Silvia enmig d’un bosc, lloc on s’amaguen totes les claus de la seva desaparició. Està viva? Està morta? Per a descobrir-ho, el lector haurà d’endinsar-se en El último verano de Silvia Blanch.

La entrada Secrets i mentides d’un crim a l’última novel·la de Lorena Franco se publicó primero en iNSiGHTS.

A Amor i no ens presenta una relació poc convencional entre una catalana, la Carme, i un suec, l’Yngve, que havent viscut un amor de joventut, mantenen un vincle molt especial al llarg de la seva vida.

Comencem el 1987, any en que va néixer l’autora, i fins al 2020, any en què tanca la novel·la, coneixerem la història de la Carme i l’Yngve. I ho farem a Barcelona, Estocolm o a Nova York. Ens endinsarem al món de l’òpera a través de l’ofici d’ella i ho farem entre vestits i curiositats del Liceu de Barcelona. També farem un viatge artístic i veurem l’evolució professional de l’Yngve, que s’acaba convertint un artista molt reconegut.

Però, més enllà de tot això veurem que sí, que es pot tenir una bona relació amb una ex parella i reviurem aquella força del primer amor. La Carme i l’Yngve trenquen una relació amorosa de joventut, però mai no deixen de retrobar-se i d’estimar-se.

Amor i no és un llibre escrit des de la maduresa d’Alba Dalmau. Una novel·la que t’atrapa, et sedueix i t’enamora. No només a través d’aquests dos grans personatges sinó en tot el seu conjunt. Trobem molts personatges secundaris que ens mostren diferents tipus de relacions: entre pares i fills, laborals i d’amistat. També toca el tema de la maternitat i com aquesta es pot viure des de diferents vessants.

Amb aquesta novel·la Dalmau ens trenca estereotips, sobretot el de la possible bona relació que pots establir amb una ex parella. L’Yngve i la Carme s’estimen, però saben que no poden estar junts. La relació com a parella no funcionava però, tot i la ruptura, necessiten saber l’un de l’altre, compartir moments i retrobar-se de tant en tant. Les seves vides segueixen, tenen noves relacions i viuen a milers de quilòmetres de distància. Però, tot així, se senten més a prop que mai.

Els protagonistes, en un moment a la novel·la, es pregunten: “com hauria estat si haguéssim seguit junts?” i ells mateixos preveuen la desgràcia. Hi ha relacions que són perfectes perquè no tenen el format estàndard i Dalmau posa en evidència que allò que no és habitual, aquells tipus de relacions a què no estem acostumats, poden funcionar.

Estem en un moment molt canviant, pel que fa a la forma de relacionar-nos, i en què és molt fàcil conèixer gent nova o establir relacions a través de les xarxes socials, però en què aquestes acaben esdevenint relacions líquides. Poden arribar a assolir alguna mena de solidesa aquestes noves interaccions/relacions? Com ens relacionem amb persones que coneixem d’una manera “diferent” a la que estàvem acostumats fins ara? Les xarxes ens ajuden o ens contaminen la nostra essència?

Amor i no et fa pensar i repensar tot això. Amor i no és un llibre necessari per situar una part del nostre teixit social del s.XXI que ens ajuda a entendre’ns una mica més i també a estimar-nos un xic més.

La portada del llibre, de Lara Lars, també és una picada d’ullet als lectors. Els dos protagonistes apareixen sense cap, perquè tots i totes podem seure en aquesta taula i ser un d’ells. Sembla que Dalmau ens convidi a confiar en què les bones relacions que es poden establir amb la nostra ex parella poden ser possibles. Un cant a l’esperança i en creure que tot pot ser possible.

I el final… ai el final! No us deixarà indiferents. Regaleu-vos el plaer de llegir aquesta novel·la.

La entrada L’amor més polièdric se publicó primero en iNSiGHTS.

Segons els japonesos, tothom té un ikigai, un motiu per existir. Fins i tot, se’n poden tenir diversos, al llarg de la vida. Algunes persones l’han trobat i en són conscients; d’altres, el duen a dins però encara l’estan buscant, una tasca que pot ser llarga, profunda i complexa, que demana estar en contacte amb el propi univers interior i que permet desconnectar el “pilot automàtic” i fer les coses per algun motiu.

Podríem dir que l’ikigai es troba en la suma i unió de quatre parcel·les fonamentals de la vida: passió, vocació, missió i professió; és a dir, la mescla d’allò que estimes, allò en el què destaques, allò que el món necessita i allò pel qual guanyes diners. Sense més, trobar el propi ikigai és un dels secrets d’una vida plena i feliç. Això ho saben bé en Francesc Miralles i l’Héctor García, autors d’El petit ikigai, el fill petit de l’Ikigai: els secrets de Japó per a una vida llarga i feliç, traduït a gairebé 60 idiomes.

La gran pregunta inicial és agosarada, no us enganyaré: “què vull fer amb la meva vida?”

Escrit amb un profund respecte cap als joves, sense cap mena de paternalisme ni esperit de superioritat, El petit ikigai és un llibre per a nois i noies, pares i mares, mestres, educadors, psicòlegs i tothom qui desitgi endinsar-se en l’aventura de descobrir el propi ikigai. Hi ha altres camins per prendre, és cert; els diners, la fama o el poder s’hi valen, però els autors aposten amb gran convenciment pel que porta cap a l’ikigai.

L’aposta no és fàcil: cal arremangar-se; o sigui, fer-se preguntes compromeses i atrevir-se a contestar-les, un exercici que demana conèixer-se a un mateix, sense pressa, amb una “lentitud activa”, perquè poques vegades arriba de cop i volta, sinó que es tracta d’un procés gradual que pot resultar tremendament ric i joiós. Si us hi poseu, és possible que la por us estigui esperant a la cantonada, però, si aconseguiu que acabi pesant més l’amor, l’altra gran força que domina el món, l’altra cara de la moneda, el seu antídot més potent, haureu vençut.

La gran pregunta inicial és agosarada, no us enganyaré: “què vull fer amb la meva vida?”. Però no patiu, perquè El petit ikigai és ple de pistes sobre com triar el propi camí. Com també és ple d’històries de vida esperançadores (la del pianista Lang Lang, el doctor Frankl, Edison, Michael Jordan, Rafa Nadal, Arnold Schwarzenegger, Justin Bieber, Lady Gaga, Marc Márquez…) i d’exemples pràctics i recursos útils.

Dur la motxilla plena de recursos

Francesc Miralles i Héctor García deixen clar que aquest és un camí personal i intransferible; només un mateix el pot descobrir. Això sí: per seguir-lo, cal dur determinats ingredients a la motxilla, com ara imaginació; kaizen –que diuen els japonesos–, o, el que és el mateix, estar disposat/da a millorar una mica cada dia; ganbarimasu/perseverança; gratitud, que ajuda a enfocar l’atenció cap a les coses boniques; audàcia; una certa dosi d’improvisació, perquè, com advertia Einstein, “si sempre fas el mateix, no esperis resultats diferents”, i il·lusió, la prova definitiva que hom ha trobat el seu ikigai.

Descarregar-se de pesos innecessaris

Aprendre a fallar també forma part de l’equació: treure’s la por d’equivocar-se i seguir practicant, malgrat el desànim de l’error inicial, que es pot repetir moltes vegades, és clau. També, oblidar-se del què diran, que resulta superficial i estèril, i veure l’esforç previ d’una persona que ha tingut èxit, quelcom que sovint sembla instantani, però tingueu en compte que les xarxes socials són tramposes: només mostren els èxits, no els fracassos, i molts són de cartró pedra.

En aquest sentit, no quedar-se tancat en el món digital és bàsic: conèixer gent, participar en concursos o anar a xerrades pot ser més útil del que sembla. Hem de procurar que les pantalles no esdevinguin la nostra gàbia, que no ens allunyin de la vida en estat natural, sinó que siguin eines al nostre servei, el que implica posar-hi uns límits (o atrevir-se a posar en pràctica la dieta digital que proposen els autors).

Nosaltres, però també els altres

Demanar ajuda i comptar amb mestres i mentors no és ser dèbil ni inferior; és ser estratègic i mostrar ganes d’aprendre dels millors per avançar, beure l’aigua de la millor font, igual que tenir en compte els altres, perquè –no ho oblidem!– fer-los feliços també ens fa feliços a nosaltres. Cal sempre envoltar-se de bons amics i de gent que sumi i que ens ajudi a arribar al nostre objectiu.

Trobar el propi ikigai pot semblar missió impossible, però el cert és que tothom serveix per alguna cosa, i que, com diu Schwarzenegger, “som més forts del que pensem”. La bona notícia és que la vida no és un carril de sentit únic, i que ens podem equivocar de camí tantes vegades com calgui (quin descans!). Qui sap si tot rau en el que diu el proverbi zen que inaugura El petit ikigai, que diu que “quan l’explorador està preparat, el seu camí apareix”. Potser Nietzsche tenia raó quan assegurava que “qui té un perquè viure pot resistir gairebé qualsevol com”. Esteu disposats/des a buscar-lo?

Els 10 principis de l’ikigai

La entrada ‘El petit ikigai’, llum en el camí se publicó primero en iNSiGHTS.

Durant un viatge d’11 capítols carregats d’ajudes per anar cultivant la teva pròpia idea i model de joc, trobes també el cúmul de 15 anys d’experiència i formació en el món del futbol del tècnic de Ripoll. Rudé va iniciar-se com a entrenador a la fundació MAP, on anirà a parar el 50% dels beneficis del llibre. Va continuar a diferents clubs de Catalunya, i a més a més, va fer docència a la Universitat de Vic i cofundar l’MBP Academy & School of Coaches.

Durant tot aquest temps va tenir l’oportunitat d’assessorar a jugadors professionals i a més de 12 equips d’arreu del món, fins que, amb la vida totalment encarrilada, va decidir arriscar-se i fer el pas cap al futbol professional a La Liga MX, la lliga mexicana: “Una decisió difícil però alhora encertada, que no hagués pogut complir sense l’ajuda de la meva dona”, comentava Albert Rudé. A Mèxic va exercir com a assistent en el Pachuca i el C.F Monterey, i com a primer entrenador, en el sub-17 del Quarteraro, fins que el 2020 se li va obrir la porta del projecte de David Beckham a l’Inter de Miami. Una vida lligada al món del futbol, plena de coneixements i experiències que  t’acompanyen al llarg de les 336 pàgines d’aquesta obra.

L’autor ajuda el lector a crear el seu propi model de joc

El llibre comença amb un pròleg curt però concís del periodista esportiu Bruno Alemany. En poc més d’una pàgina defineix a la perfecció el que comporta la figura d’entrenador i introdueix els conceptes d’idea de joc, la gestió de la qualitat, les estructures, les organitzacions i els fonaments del joc. Són, els 5 pilars claus del futbol segons Rudé, que els tracta més a fons al llarg de l’obra, tot dedicant-hi un capítol sencer a cadascun. L’autor acompanya els conceptes amb exemples provats i moltes imatges de grans equips d’elit,  com el Manchester City de Guardiola, el Barça de Luis Enrique o el Betis de Quique Setien, entre d’altres. Durant la lectura t’adones de la complexitat que hi ha darrera cada equip. Rudé et demostra com un esport d’11 contra 11 en el qual intenten marcar gol a la porteria contraria és de tot menys simple. A més de conceptes tàctics, l’entrenador ripollès parla sobre la importància de convèncer, dona claus per confeccionar una plantilla, constel·lacions de joc com la que va viure l’autor amb Hirving Lozano i Erik Gutiérrez, i aspectes com fitxar o formar basant-se en  l’Ajax d’Amsterdam, club amb un gran planter. També hi ha anàlisis i cites d’entrenadors, amb moltes referències a Josep Guardiola, Jurgen Klopp i Marcelo Bielsa i els seus equips, com també a entrenadors de bàsquet, com Phil Jackson, o Bill Belichick de la NFL. En aquest llibre pots veure el complex treball de tot un staff tècnic. Rudé et transmet en cada línia que tots els petits detalls són de gran importància i que, al final, allò que veiem a la televisió és el resultat d’aquest llarg procés. Tot això, l’autor ho fa ajudant al lector a crear el seu propi model de joc, des de la seva experiència, transmetent la saviesa de qui ha passat hores i hores analitzant cada minut d’un partit de futbol, parlant amb jugadors per entendre’ls millor i convencent-los de la seva idea.

El llibre ofereix, a més, un afegitó més enllà de la lectura tradicional, i per facilitar el procés de creació del teu propi model de joc, l’autor inclou un codi QR. Així el lector descobrirà una web anomenada El Rincón del Entrenador, amb sessions d’entrenaments, 6 vídeos d’un total de 30 minuts que aporten un contingut extra amb exemples d’equips portats per Rudé i un PowerPoint amb plantilles de creació d’un model de joc per anar completant mentre llegeixes el llibre. El proceso de construcción de un equipo de futbol és quelcom més que un llibre: és una guia o un curs que t’ajuda a descobrir-te com a entrenador.

La entrada Descobreix-te com a entrenador de futbol de la mà d’Albert Rudé se publicó primero en iNSiGHTS.