A Amor i no ens presenta una relació poc convencional entre una catalana, la Carme, i un suec, l’Yngve, que havent viscut un amor de joventut, mantenen un vincle molt especial al llarg de la seva vida.

Comencem el 1987, any en que va néixer l’autora, i fins al 2020, any en què tanca la novel·la, coneixerem la història de la Carme i l’Yngve. I ho farem a Barcelona, Estocolm o a Nova York. Ens endinsarem al món de l’òpera a través de l’ofici d’ella i ho farem entre vestits i curiositats del Liceu de Barcelona. També farem un viatge artístic i veurem l’evolució professional de l’Yngve, que s’acaba convertint un artista molt reconegut.

Però, més enllà de tot això veurem que sí, que es pot tenir una bona relació amb una ex parella i reviurem aquella força del primer amor. La Carme i l’Yngve trenquen una relació amorosa de joventut, però mai no deixen de retrobar-se i d’estimar-se.

Amor i no és un llibre escrit des de la maduresa d’Alba Dalmau. Una novel·la que t’atrapa, et sedueix i t’enamora. No només a través d’aquests dos grans personatges sinó en tot el seu conjunt. Trobem molts personatges secundaris que ens mostren diferents tipus de relacions: entre pares i fills, laborals i d’amistat. També toca el tema de la maternitat i com aquesta es pot viure des de diferents vessants.

Amb aquesta novel·la Dalmau ens trenca estereotips, sobretot el de la possible bona relació que pots establir amb una ex parella. L’Yngve i la Carme s’estimen, però saben que no poden estar junts. La relació com a parella no funcionava però, tot i la ruptura, necessiten saber l’un de l’altre, compartir moments i retrobar-se de tant en tant. Les seves vides segueixen, tenen noves relacions i viuen a milers de quilòmetres de distància. Però, tot així, se senten més a prop que mai.

Els protagonistes, en un moment a la novel·la, es pregunten: “com hauria estat si haguéssim seguit junts?” i ells mateixos preveuen la desgràcia. Hi ha relacions que són perfectes perquè no tenen el format estàndard i Dalmau posa en evidència que allò que no és habitual, aquells tipus de relacions a què no estem acostumats, poden funcionar.

Estem en un moment molt canviant, pel que fa a la forma de relacionar-nos, i en què és molt fàcil conèixer gent nova o establir relacions a través de les xarxes socials, però en què aquestes acaben esdevenint relacions líquides. Poden arribar a assolir alguna mena de solidesa aquestes noves interaccions/relacions? Com ens relacionem amb persones que coneixem d’una manera “diferent” a la que estàvem acostumats fins ara? Les xarxes ens ajuden o ens contaminen la nostra essència?

Amor i no et fa pensar i repensar tot això. Amor i no és un llibre necessari per situar una part del nostre teixit social del s.XXI que ens ajuda a entendre’ns una mica més i també a estimar-nos un xic més.

La portada del llibre, de Lara Lars, també és una picada d’ullet als lectors. Els dos protagonistes apareixen sense cap, perquè tots i totes podem seure en aquesta taula i ser un d’ells. Sembla que Dalmau ens convidi a confiar en què les bones relacions que es poden establir amb la nostra ex parella poden ser possibles. Un cant a l’esperança i en creure que tot pot ser possible.

I el final… ai el final! No us deixarà indiferents. Regaleu-vos el plaer de llegir aquesta novel·la.

La entrada L’amor més polièdric se publicó primero en iNSiGHTS.

El constructor d’intimitats recupera el periodisme amb una trama que pot posar tota una família en perill. És el preu de traspassar les línies vermelles de la veritat que pateix la família Estrada, la protagonista d’aquesta història.

El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada i cadascun d’ells viu en una punta de món. Tots ells es retroben a l’enterrament de la seva mare. Els tres protagonistes són els que surten a la coberta del llibre, i el Joel, el gran, és periodista i està investigant el cas dels nadons robats, a Catalunya i a Espanya. Bosch quan feia el programa televisiu Àgora, a TV3, va tractar aquesta temàtica, i d’aquí va arribar la inspiració.

El Joel, director de documentals, aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat. Aquest tema és l’ADN d’aquesta novel·la, en què Bosch també ret un homenatge a l’amor fraternal. “Una família és un regal i una prova de resistència a la vegada, i un germà és un tros d’infantesa”, diu l’autor al llibre.

Per tant, tenim una de les millors novel·les del gran periodista en què a través d’un tema que et perfora mentre llegeixes, a causa a la seva duresa, també hi trobem grans dosis d’amor i intriga, que fan que devoris el llibre sense adonar-te’n.

Una bona novel·la que ens recorda, com diu el mateix Bosch, que quan la justícia fa aigües ens queda el periodisme.

La entrada Vides robades se publicó primero en iNSiGHTS.