Reportatge fotoperiodístic de Guillermo Martín Pérez.

La vellesa és una de les etapes que arrossega més estereotips, prejudicis i discriminacions de la nostra societat. No agrada i, en conseqüència, és maquillada, amagada i, en els pitjors dels casos, rebutjada. Això fa que molts, conscientment o inconscientment, generem prejudicis al voltant d'aquest col·lectiu. Una actitud que ha provocat, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que aquesta discriminació anomenada "edatisme" sigui la tercera al món, només superada pel masclisme i el racisme.  

L'edatisme, segons l'informe de l'OMS, categoritza i divideix a les persones, influint directament en la salut física i mental de la gent gran. Afavoreix l'aïllament social, l'angoixa i la depressió, produint un deteriorament cognitiu i una recuperació més lenta davant de qualsevol discapacitat.

Per combatre'l, el Casal Centre Cívic Mossèn Josep Guiteras de Vic organitza a la capital osonenca una sèrie d'activitats entre diferents franges d'edat. Una és el billar a tres bandes, que permet crear una carambola perfecta perquè diversos adolescents comparteixin inquietuds i experiències amb jubilats, mentre aquests els ensenyen el joc. 

La entrada Topar-se amb les arrugues se publicó primero en iNSiGHTS.

Reportatge fotoperiodístic de Guillermo Martín Pérez.

Cada dilluns al vespre, un grup de joves amb (aparentment) poques coses en comú es reuneix a una pista de futbol, ubicada entre l’escola Sagrats Cors i l’escola Doctor Fortià i Solà de Torelló. Ho fan per practicar esports. Uns esports que se centren en els valors del joc, més que en l’activitat física o en l’ànsia de vèncer. Uns esports que creen comunitat, que 
canalitzen oportunitats.

EVAL (l’entitat que dinamitza i gestiona aquestes activitats esportives a Osona) permet als participants, a part de conèixer i relacionar-se amb gent diferent, adquirir valors esportius que s’allunyen de la competició i l’individualisme. I és que, durant la realització d'aquestes activitats, tothom té la mateixa importància i la presa de decisions es consensua per afavorir el joc col·lectiu.

Esports amb Valors (EVAL) es va fundar l’any 2015, quan un grup d’estudiants de l’Institut Jaume Callís de Vic va viatjar a Llatinoamèrica per participar en el Mundial de Futbol de Carrer a Brasil, organitzat pel Movimiento de Fútbol Callejero. Durant la seva estada a sud Amèrica, els joves van aprendre la metodologia establerta al torneig i, en retornar, la va ensenyar i practicar a la seva ciutat. Ara, ofereix activitats dirigides i gratuïtes a infants, joves i adults en espais públics a l’aire lliure.

La entrada L’esport que canalitza oportunitats se publicó primero en iNSiGHTS.

Cada dilluns al vespre, un grup de joves amb (aparentment) poques coses en comú es reuneix a una pista de futbol, ubicada entre l’escola Sagrats Cors i l’escola Doctor Fortià i Solà de Torelló. Ho fan per practicar esports. Uns esports que se centren en els valors del joc, més que en l’activitat física o en l’ànsia de vèncer. Uns esports que creen comunitat, que canalitzen oportunitats.

Passen alguns minuts de les set de la tarda. Els crits i les rialles comencen a inundar la pista on està a punt d’iniciar-se l’activitat. Tot i l’onada de calor i el pol·len que no para de caure dels arbres a causa del vent, enfilo el carrer fins a trobar-me amb la Chaida, que es refugia sota un arbre per esquivar la calor. És una noia de setze anys que estudia a Torelló i que, com molts dels altres joves que acudeixen a aquestes trobades esportives, no sap què fer un cop acabi l’ESO. Al seu costat hi ha la Khadija; té quinze anys i cursa tercer d’ESO. No està preocupada pel futur perquè, diu, encara li queda un any per decidir. 

Una mica més amunt, al final de les escales i al límit del perímetre de l’espai d’ombra que projecta l’arbre, hi ha en Salim, un jove més aviat reservat de setze anys. Escolta amb atenció la conversa, però no hi participa. De tant en tant, mira el rellotge. Està impacient perquè arribin la resta de companys i puguin començar l’activitat. Tots tres coincideixen a dir que EVAL (l’entitat que dinamitza i gestiona aquestes activitats esportives a Osona) és diferent d’altres centres on es practiquen esports. EVAL els permet, a més de conèixer i relacionar-se amb gent diferent, adquirir valors esportius que s’allunyen de la competició i l’individualisme. 

Les agulles del rellotge han avançat de pressa mentre parlàvem i gairebé marquen dos quarts de vuit quan el motor d’un cotxe, que s’apaga just quan s’aparca davant de la pista, capta l’atenció d’en Salim que s’aixeca ràpidament. Ha arribat en Marc; és estudiant de doble Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i Mestre d’Educació Primària a la Universitat de Vic (UVic-UCC). 

EVAL s’allunya del que s’entén com a monitor perquè considera que implica jerarquia i l’entitat en vol fugir

El jove és una figura clau a EVAL perquè és qui modera i dinamitza les diferents activitats (la majoria es fan a l’aire lliure). A diferència d’altres organitzacions, EVAL s’allunya del que s’entén com a monitor. Ho fa perquè considera que implica jerarquia i l’entitat en vol fugir. En Marc hi és per garantir un joc just, per mirar que tothom tingui les mateixes oportunitats dins i fora del camp de joc.

El moderador descarrega el vehicle i saluda als joves que l’esperen impacients. En el transcurs d’uns deu minuts més, arriben la resta de companys que avui participaran en aquesta activitat. Són en Juan i en Santiago (germans), la Maria i en Carlos. Tots tenen edats compreses entre els 16 i els 21 anys. Venen carregats d’energia.  

Tot es consensua

Ara que ja hi són tots, és hora de començar a practicar algun esport. L’elecció es consensua prèviament. Aquests és un dels grans trets diferencials d’EVAL; i és que tot es decideix entre els participants. L’organització horitzontal dificulta una mica la jornada, la fa lenta i feixuga, però permet que tots els membres que integren EVAL tinguin veu i vot. 

Després d’un torn de paraules on cadascú ha exposat les seves preferències, s’arriba a un acord. Escalfaran motors amb el joc de “capturar la bandera”. És una activitat molt senzilla que consisteix a col·locar a cada banda de la pista una camiseta que es transformarà en la bandera dels respectius equips. Qui aconsegueixi retornar la bandera a la seva banda del camp, serà el guanyador.

Els equips no es formen basant-se en el grau d’amistat o en les qualitats físiques dels membres

Els equips no es formen basant-se en el grau d’amistat o en les qualitats físiques dels membres que integren EVAL. Els equips es decideixen d’una manera equitativa entre totes i tots perquè el més important no és guanyar, sinó crear i compartir experiències durant l’activitat.

A mesura que avança el joc, els dos equips es van desgastant, però s’esforcen per intentar retornar la bandera a la seva part del camp.  Alguns membres d’ambdós equips ja han estat eliminats en intentar travessar l’última línia de defensa. Quan sembla que el joc pot acabar amb un empat tècnic, un esprint potent de Carlos aconsegueix retornar la bandera a la seva part del camp. Ho fa gràcies a la col·laboració de Chaida, que cobria l’última línia de defensa, i a la maniobra de distracció de Maria. Victòria! 

És hora de veure una mica d’aigua, fa molta calor i el pol·len continua inundant l’aire sense treva. Mentre alguns membres es desplacen fins a la font, jo aprofito per mocar-me com he estat fent des que he arribat. Maleeixo l’al·lèrgia. De lluny, se sent la queixa d’un dels germans Pérez (Juan i Santiago); la font no raja. L’ajuntament està pendent de reparar-la; n’estan al cas. Amb sort, el pròxim dilluns el pol·len cedirà el protagonisme a l’aigua que tornarà a brollar de la font.

Els molts moments d’esbarjo que hi ha a EVAL no només serveixen per descansar. Són imprescindibles perquè els integrants del grup interactuïn els uns amb els altres. En un d’aquests moments, Juan relata a la resta la seva procedència. Ell i el seu germà van néixer a Colòmbia i, des de fa pocs més d’un any, s’han instal·lat a Torelló. Poques setmanes després d’arribar a la Vall del Ges, des de l’ajuntament se’ls va proposar conèixer l’associació. Sense dubtar-ho, s’hi van sumar. 

Ambdós germans estan estudiant i se senten, diuen, integrats i que l’idioma no els suposa un obstacle. Juan estudia 4t d’ESO i fa classes extraescolars d’anglès i de català. Santiago explica que actualment està realitzant amb Maria una Formació Professional Dual d’Energies Renovables; els permet estudiar i treballar alhora. Tot mentre es planteja convalidar el títol de batxillerat que va obtenir a Colòmbia. 

Adaptant la normativa

El dinamitzador torna a convocar els torellonencs al centre de la pista per decidir quin esport practicaran. Es decideixen pel bàsquet. Mentre un dels Pérez juga innocentment amb Maria i Carlos, l’altra camina a pas lent, però decidit fins al centre de la pista on hi ha la Chaida, la Khadija i en Salim. Automàticament, es creen dos grups. M’ofereixen participar-hi. Els ho agraeixo, però els explico que amb prou feines puc respirar i denego l’oferta; avui, prefereixo quedar-me fora del terreny de joc. 

Des de la distància es percep com la competició, la pressió i tota mena d’actituds individualistes que poden sorgir quan es practica esport. A EVAL, desapareixen per donar pas al col·lectivisme i a la convivència. Passada una bona estona des que ha començat el partit de bàsquet, la Chaida surt del terreny de joc i s’allunya del grup. El moderador atura el partit i s’acosta a la noia, per mirar d’esbrinar què passa. Ella admet que no se sent integrada en el joc perquè no li passen la pilota.

Tothom té la mateixa importància i la presa de decisions s’executa per afavorir el joc col·lectiu

És en situacions com aquestes on la figura del moderador pren força i els valors d’EVAL es posen a prova. Es modifiquen les normes del joc, en una decisió que aquest cop no és consensuada amb el grup. “La pilota ha de passar per totes les mans de l’equip abans de fer una cistella”, esmenta des del centre de la pista el dinamitzador. Ningú protesta; a tothom li sembla bé. Puntuar ara és ara molt més difícil i, sobretot, més divertit.  A EVAL, no té importància que estiguis dins o fora del terreny de joc, si ets nou o un veterà participant, tothom té la mateixa importància i la presa de decisions s’executa per afavorir el joc col·lectiu. 

Els orígens d’EVAL

Queden quasi vint minuts per finalitzar l’activitat i s’ha de canviar de pressa de joc per poder tenir temps, abans de marxar, de fer les valoracions finals. L’últim esport serà el futbol, el de carrer. Precisament la modalitat esportiva a partir de la que es va constituir aquesta organització sense ànim de lucre que busca crear comunitat a través d’activitats esportives.

Esports amb Valors (EVAL) es va fundar l’any 2015, quan un grup d’estudiants de l’Institut Jaume Callís de Vic va viatjar a Llatinoamèrica per participar en el Mundial de Futbol de Carrer a Brasil, organitzat pel Movimiento de Fútbol Callejero. Durant la seva estada a sud Amèrica, els joves van aprendre la metodologia establerta al torneig i, en retornar, la va ensenyar i practicar a la seva ciutat. Ara, ofereix activitats dirigides i gratuïtes a infants, joves i adults en espais públics a l’aire lliure.

El Movimiento de Fútbol Callejero és una xarxa mundial formada per diverses associacions de caràcter social que, a través de la metodologia del Futbol de Carrer, busquen fomentar quatre pilars bàsics: construir ciutadania, defensar els drets humans, promoure una societat inclusiva i reconèixer la diversitat cultural. “Nosaltres impulsem la cohesió social entre els infants i joves que participen en les diverses activitats”, afirma Ainhoa Campdepadrós, coordinadora d’EVAL.

L’entitat no vol aturar-se. De fet, pretén expandir-se; formar a més monitors i voluntaris i destinar esforços a què més persones coneguin el projecte. En els pròxims anys, Campdepadrós té molt clar a on vol veure EVAL: “Volem ampliar la nostra xarxa i arribar a més municipis d’Osona, però també desitgem arribar a altres espais com les presons”. Aspiren, asseguren, a convertir-se en els referents de la xarxa de Futbol de Carrer a Europa.

Després d’una intensa jornada esportiva, és moment de  posar en relleu tots els aspectes positius i negatius de la jornada. Hi ha moltes coses a valorar, però els torellonencs aconsegueixen resumir la jornada amb una paraula i tots els sinònims possibles. “Magnífic, fabulós, extraordinari o esplèndid” són les paraules que utilitzen.  Els integrants del grup es dirigeix cap a la sortida de la pista lentament, satisfets de tancar un vespre com aquest. 

Llenço a les escombraries tots els mocadors que he fet servir per pal·liar els efectes de l’al·lèrgia. Caminant tranquil·lament fins al cotxe, encenc “un cigarro” i baixo de lluny les finestres del cotxe perquè hi comenci a entrar una mica d’aire. Quan hi pujo, encenc la ràdio i desfaig el camí cap a Vic en mode pilot automàtic. La meva ment encara està en aquella pista esportiva de Torelló. 

Durant el trajecte, reflexiono sobre què és el que fa diferent d’EVAL i perquè agrada tant. És perquè no hi ha normes? Per què és molt lliure, participatiu i sense pressions esportives? No ho sé la veritat, però EVAL aconsegueix agermanar tots els seus membres. Fins i tot els que, com jo, acaben d’arribar. 

La entrada L’esport que canalitza oportunitats se publicó primero en iNSiGHTS.