L’Aurora González Cortés té 58 anys, viu a Castellar del Vallès i ha patit càncer de mama en plena pandèmia. La primera setmana del mes de juny, concretament el dia 9, va rebre una notícia que acabaria de reafirmar l’excepcionalitat de l’any 2020: els metges li havien detectat un tumor maligne al pit. El dia 9 de juny de 2020, l’Aurora acabava de saber que en els propers mesos s’hauria d’enfrontar al càncer de mama. De fet, ella ja ho va viure l’any anterior, quan acompanyava a la seva germana a rebre el tractament.

Només arribar a l’Hospital Taulí de Sabadell, calia desinfectar-se les mans i les sabates amb gel hidroalcohòlic. Després l’Aurora havia de treure el tiquet de torn, no abans de 10 minuts de la seva cita. Seguidament, es dirigia a la sala d’espera. Sorpresa! No està plena, no està a petar. L’espera podia anar des de 30 minuts fins una hora i mitja, “quan vaig començar el tractament tot anava a mig gasa causa de la Covid-19, s’estava bastant tranquil a Oncologia”, explica. L’Aurora patia una mica a la sala d’espera, ja que la gent que hi havia, no sap el perquè, acostumava a portar el nas per fora de la mascareta, “s’acosten molt a tu, i jo sempre m’allunyo dels altres pacients”, diu.

Després de l’espera, una infermera: Aurora González? La feien entrar i l’asseien a una butaca. A la butaca, on hi estava unes 4 hores, li injectaven la seva medicació al Porth a cath, un dispositiu instal·lat a sota la pell. Un catèter connecta aquest dispositiu a la vena principal, que segurament acabarà destrossada després de suportar la dura medicació que implica el tractament. “Estava sempre molt alerta de no tocar res per no contagiar-me”, explica l’Aurora i, és que ella pràcticament ja no té defenses, a causa de la medicació, i si agafés la Covid-19 podria arribar a conseqüències tant greus com la mort. Després de col·locar bé el catèter, començava la injecció de medicaments: els primers, per pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia. Aquests efectes poden manifestar-se en forma  de febre, tos, marejos, etc. De fet, d’acord amb la situació pandèmica actual, l’Aurora ha hagut de suportar el que menys li agrada, les proves PCR, “sempre li deia a la infermera que vigilés i que no em fes mal, però me’n feia”, rememora l’Aurora. Les PCR són per assegurar i controlar que aquests efectes secundaris del tractament no amaguin la malaltia de moda, la Covid-19. En els segons medicaments se li injecta la medicació, que ella distingeix com forta, per matar les cèl·lules cancerígenes.

L’Aurora és una dona forta, ja ha viscut aquesta situació en dues ocasions, acompanyant a les seves germanes, també tractades per càncer de mama

Les sessions de quimioteràpia estàndards són cada tres setmanes. La primera setmana visitava el Taulí durant quatre hores, les dues setmanes següents, durant dues hores i l’última setmana del mes, tornava a començar el cicle fins a complir les 12 setmanes de tractament setmanal.

Finalment, per acabar la sessió, rebia una dosis de líquid per netejar el Porth a cath i “cap a casa”, explica l’Aurora. Durant la setmana ella es trobava amb els diferents efectes secundaris “que em van debilitant”, diu.

El procés l’ha anat debilitant. Li fan mal les ungles dels peus, els turmells i es mareja fàcilment. Ara bé, l’Aurora és una dona forta, ja ha viscut aquesta situació en dues ocasions, acompanyant a les seves germanes, també tractades per càncer de mama. No li venia de nou. “Ja sabia pel què hauria de passar”, afirma l’Aurora. Ara, però, ella ha estat la pacient i no l’acompanyant.

Amb la situació pandèmica empitjorada per l’augment de contagis, l’Aurora va acabar la quimioteràpia el dia 7 de gener de l’any 2021. “Quan vaig acabar la quimioteràpia la situació de la pandèmia estava molt pitjor que al principi del tractament, però a Oncologia no hi van haver canvis”, reconeix la pacient.

Després d’un mes i mig de descans per a permetre que el seu cos es recuperés de la forta exposició als químics del tractament, el dia 16 de febrer es va sotmetre a la intervenció d’extracció del pit afectat pel tumor, i com era d’imaginar, amb una prova PCR de 48 hores abans per prevenir un possible contagi de Covid-19. A més a més, se li va col·locar un expansor per una futura reconstrucció de la mama. Aquest expansor és una bossa que es va omplint de líquid regularment fins a assolir el volum original de la mama i, posteriorment, poder col·locar la pròtesi final. A causa de la Covid-19, després de la intervenció va estar dos dies hospitalitzada, obligada a portar la mascareta a l’habitació i sense poder rebre visites. “Realment, com que em trobava malament i dormia molt, no em va afectar gaire el fet d’haver d’estar sola”, explica l’Aurora.

A hores d’ara, l’Aurora està rebent un tractament d’anticossos monoclonals per atacar a la proteïna causant del tumor, el qual va començar el dia 9 de març de 2021 i que acabarà el 7 de desembre de 2021.

Per culpa de la pandèmia, l’Aurora ha hagut de passar per tot aquest procés sola, ja que no hi podia haver acompanyants. L’Hospital Taulí de Sabadell separa la zona de malalts de càncer dels ingressats per la Covid-19. L’Aurora ha notat certa diferència amb l’any passat, quan la seva germana era qui rebia la quimioteràpia. L’Aurora es quedava amb ella durant totes les sessions, li feia companyia i l’animava. Ara però, ella ha hagut de ser forta i, des de que entra fins que surt, afrontar-ho sola. Tal i com ella explica: “un cop entrava a la sala, tenia el meu propi espai, agafava el meu llibre i passava la mala estona llegint”.

La entrada Lluitar contra el càncer en temps de Covid-19 se publicó primero en iNSiGHTS.

Des del 14 de març de l’any passat, tota mena de restriccions relacionades amb el contacte social han passat pel dia a dia per fer front a la pandèmia provocada pel COVID-19. Al principi, la restauració va tancar al complet. Després d’uns mesos i amb el confinament acabat, va arribar la possibilitat de fer menjar per emportar. Amb l’estiu tocant a la porta i la baixada del risc de rebrot, les mesures de contenció del virus s’han anat relaxant. La situació s’ha repetit al llarg de l’últim any, amb enduriments i relaxacions de les restriccions com ara el  control d’aforament, interiors de la restauració tancats, prohibició de consumir a la barra, limitació horària, impossibilitat de servir alguns àpats, com els sopars, i l’oci nocturn clausurat. Tot i això, els restauradors es van adaptar i van aplicar totes les mesures obligatòries: mascaretes, gel hidroalcohòlic, distanciament entre taules i neteja de tot el mobiliari entre comensals. El món de la restauració és molt ampli, però tots els establiments han d’aplicar les mateixes mesures amb conseqüències similars. Els restauradors senten els efectes del Covid-19, però, com ho estan vivint les famílies que depenen d’aquest negoci?

La restauració a la costa

El Thalassa va obrir les seves portes a la localitat de Salou fa anys. La seva clientela engloba a residents de la població i a turistes nacionals i internacionals. La cuina mediterrània és la seva especialitat, però també destaca per les seves tapes. “El restaurant és de tota la vida”, explica el cambrer, Sandro Virgili.

L’establiment està situat al passeig marítim, molt a prop de la platja. El punt fort del negoci és la seva gran terrassa i la disponibilitat de taules que els clients aprofiten sempre que poden. “El restaurant es caracteritza per la seva tranquil·litat davant del mar, ja que les famílies busquen un lloc al centre de Salou on gaudir d’un bon àpat i de bones vistes”, diu Virgili.  

Durant el confinament, tota l’activitat del restaurant es va veure afectada i l’arribada del take away (menjar per emportar) tampoc va ajudar gaire. Tot i això, la situació actual del local ha millorat i els empleats senten que aquesta temporada portarà un bon rendiment econòmic. Durant l’hivern, el restaurant roman tancat, per això la temporada alta a Setmana Santa i a l’estiu s’aprofita al màxim. “La temporada estival és la que ens aporta més guanys, però l’estiu passat no vam obtenir beneficis”, reflexiona Virgili. La restricció que més va afectar al Thalassa va ser el límit de comensals per taula i, especialment, la de tancar a les cinc de la tarda, ja que com afirma Virgili: “es perd un servei important”. Durant la Setmana Santa els beneficis van augmentar, ara han tornat a decréixer, però pensen que en els pròxims mesos remuntaran de nou.

Les restriccions han provocat la reducció de personal. Ara mateix, treballen quatre persones a un torn. Tot el personal porta mascareta, a més, el gel hidroalcohòlic està present en diversos punts del local. “Hi ha comensals que ens comprenen, però hi ha altres que no entenen que nosaltres no imposem aquestes restriccions, sinó que ens obliguen”, aclareix Virgili. La Generalitat ha començat a afluixar les restriccions i l’oci nocturn reobre les seves portes. La restauració es mostra satisfeta, però també alerta. “Nosaltres només demanem comprensió”, exclama Sandro Virgili.

La restauració a l’interior

Sant Vicenç de Castellet és una petita localitat situada a la comarca del Bages. En el cor del poble, es troba el Cal Putxet. El restaurant es va obrir l’any 1986 a una antiga masia del segle XVIII. Actualment, és la cinquena generació de propietaris del local. Els plats estan basats en la cuina tradicional catalana i moltes receptes són de la pròpia família. Els aliments que ofereixen són de proximitat, la majoria del mateix poble. El restaurant té carta i menú degustació. “Sempre oferim un tracte familiar, volem que els nostres comensals se sentin a gust”, destaca Albert Plans, el propietari.

La masia, segons els propietaris, es caracteritza per ser “familiar, acollidora i  tradicional”. El confinament va suposar una davallada econòmica important, ja que les despeses generades pel negoci continuaven. “Emocionalment, va ser molt dur perquè no podíem exercir la nostra professió”, se sincera Plans.

La restricció més dura per al seu negoci van ser la limitació d’aforament als interiors i el desplaçament intercomarcal. Però amb la relaxació de les restriccions, es va produir la recuperació dels clients provinents de Barcelona, Manresa i Terrassa. Un altre problema van ser les restriccions horàries, ja que durant el migdia la feina s’havia d’intensificar per complir l’horari de tancament. Com a mesures de seguretat, els propietaris destaquen l’ús de la mascareta, el gel hidroalcohòlic, el distanciament de dos metres entre taules, les reduccions de comensals per taula, la desinfecció de cadires, taules, lavabos i decoració, i la ventilació del menjador. “El gran canvi del nostre restaurant ha sigut el servei take away, que en un futur el volem potenciar”, explica Plans. El Cal Putxet no va obtenir beneficis l’estiu passat, ja que les despeses eres fixes i no hi havia facturació suficient. “No vam fer vacances per intentar recuperar tots els beneficis perduts durant la temporada”, afegeix el propietari. Però, aquest estiu el veuen amb millors ulls gràcies a l’ampliació d’horaris i la reducció de les restriccions.

Les ajudes són escasses i la tramitació de documents es costosa. Els propietaris demanen més ajudes a la Generalitat. “Nosaltres no hem pogut accedir a cap ajuda, no ens hem sentit gens recolzats”, declaren els propietaris. Tot i això, reben la comprensió dels seus clients. “Els comensals es mostren solidaris amb nosaltres perquè entenen la situació que patim com a sector”, aclareix Albert Plans.

La restauració a peu de platja

Valuk va néixer fa 11 anys a mans de la família de Yolanda Cuevas. “Els pares de la Yolanda tenien diversos xiringuitos repartits per Salou, entre ells aquest, però actualment només queda Valuk”, explica Marcos Calvo, un dels empleats. Durant aquests anys, el negoci ha acumulat una clientela fixa i ha creat una bona reputació entre els seus competidors. A més, els seus empleats destaquen els còctels com el seu producte estrella. L’equip de l’establiment està format per Yolanda Cuevas, Jose Noya, Domingo Contreras i Marcos Calvo. Contreras i Calvo treballen al Valuk des dels setze anys i Noya des de la seva arribada d’Argentina, l’any 2006.

Algunes de les restriccions que es van posar en marxa durant la temporada d’hivern no han afectat tant a aquest negoci. Ells tenen un afegit, la temporalitat. Cada estiu, les platges de Salou es massifiquen i el comerç local veu com augmenten els seus beneficis econòmics en aquesta època. Però a l’arribar l’hivern tot canvia, la Platja de Llevant -lloc on es troba el Valuk- es queda deserta. Per aquest motiu, Noya i Contreras realitzen el muntatge de l’estructura del negoci cada any: per Setmana Santa, el Valuk rep als seus clients, però a l’arribar l’octubre, la seva estructura es guarda en una nau d’un polígon industrial d’una localitat propera. “A l’hivern no hi ha turisme, no sortirien els comptes”, explica Calvo. Aquest any ha sigut diferent, el Valuk no ha obert per Setmana Santa i és durant el mes de juny quan els propietaris el tornen a muntar. L’estiu passat, van tancar al mes de setembre, un mes abans de l’habitual. “La temporada passada es va notar l’impacte en els nostres beneficis tant en els guanys per les hamaques com pel bar”, diu Calvo.

Les mesures de seguretat que pren el negoci inclouen mascaretes per als seus empleats i clients, gel desinfectant i productes de neteja com lleixiu per al seu mobiliari. “Nosaltres obrim al matí i muntem totes les hamaques, para-sols i tota la resta de mobles. Amb una mànega passem gel desinfectant per totes les hamaques, durant el matí passem aigua amb lleixiu per les cadires i taules. Dins el xiringuito fem el mateix amb un esprai desinfectant”, aclareix Calvo. Tot l’equip del Valuk se sent molt recolzat pels seus clients habituals, inclòs aquells que l’estiu passat no van poder estiuejar a Salou a causa de les restriccions. “Si es recupera tot això del Covid, el Valuk estarà més fort que mai perquè tenim moltíssims clients que volen venir. L’estiu passat ens escrivien missatges per Instagram dient que volien venir, però clar, per aquesta situació de la pandèmia no podia ser”, reflexiona Marcos Calvo.

La pandèmia del Coronavirus ha deixat petjada a la vida de moltes persones, de molts negocis. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Espanya compta amb un total de 277.539 establiments gastronòmics, cadascun d’ells amb la seva pròpia història i amb la seva visió de la pandèmia. Ara, molts restauradors confien en que la situació millorarà i tot tornarà ser com abans, quan servir un àpat era l’activitat més repetida a tot el territori.

La entrada Els restauradors recuperen forces amb l’alleujament de les restriccions se publicó primero en iNSiGHTS.

Més enllà de l’emergència mèdica que ha suposat el Covid-19, hi ha un altre factor sanitari que la societat tendeix a oblidar i que ara comença a fer-se visible: la salut mental. A més d’aprendre a gestionar la convivència amb el virus, s’han hagut de prendre les mesures necessàries per frenar-ne l’expansió, reduint així la interacció i la vida social. Un dels col·lectius als que més han afectat aquestes mesures ha estat el jovent. El benestar mental i emocional s’ha vist minvat i la preocupació, la por i l’ansietat s’han fet sentir a causa de la pandèmia.

A principis de l’any 2020 la vida seguia com sempre, tant adults, adolescents com infants seguien amb les seves tasques quotidianes. Des de desembre de 2019, però, corria la notícia d’un brot d’una malaltia desconeguda, que es va dir Covid-19. La malaltia s’anava estenent acceleradament per diversos països del món, fins que, el dia 11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut va declarar el virus com a pandèmia mundial i va demanar als governs que prenguessin mesures contundents per frenar-ne l’expansió.

L’evolució de la pandèmia va comportar la limitació d’activitats tan necessàries com anar a treballar. També es van tancar locals culturals i esportius, entre d’altres. Es va reduir la mobilitat de la població i es va limitar la presencialitat als centres educatius. Es va imposar un confinament domiciliari, fet que ha pogut impactar psicològicament a bona part de la població, i amb major mesura al col·lectiu dels adolescents i joves. L’impacte emocional que ha deixat el Covid-19 ha estat un conjunt d’emocions negatives com ara por, ansietat i preocupació. Aquestes emocions poden aparèixer de forma mixta en una situació extrema d’estrès psicològic, causat per amenaces naturals impredictibles. Així, en situacions incontrolables, aquest estrès amb una preocupació afegida pot desenvolupar ansietat i depressió, tal i com explica Pablo Vera-Villarroel al seu article Psicología y covid-19: un análisis desde los procesos psicológicos básicos.

La joventut: una etapa més vulnerable

En situacions de pandèmia com l’actual, els joves són un col·lectiu especialment vulnerable. Això es deu a que a l’etapa adolescent l’individu encara està desenvolupant les seves característiques de personalitat. Els adolescents han estat exposats a un perill imperceptible i incontrolable greu, que ha desencadenat reaccions psicològiques, en les quals es manifesten estats d’incertesa, angoixa, tristesa o desànim, un malestar psíquic general, tal i com apunta Mónica López, psicòloga i vicepresidenta de la Secció de Psicologia d’Emergències del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Els problemes de salut mental dels joves tenen a veure també amb l’aïllament social, que dificulta el desenvolupament de la vida quotidiana: “el que sobretot veiem molt és els joves que estan angoixats per totes les pèrdues que els hi ha suposat la Covid-19, no és només la por a infectar-se, és haver de renunciar a tot allò que, en certa manera, en aquesta etapa vital és important”, afirma la psicòloga. Per una banda, a la primera joventut (15 a  20 anys) hi ha  tota la part de les relacions socials i els esports de competició, ja que és una etapa d’experimentar, de transgredir normes i de divertir-se. Tot això amb la pandèmia ha desaparegut. “Per tant, l’exercici de renuncia ha estat brutal”, diu López.  Per altra banda, a la segona joventut (20 anys en amunt) s’han vist truncades moltes expectatives: viatjar, la continuïtat de relacions de parella que acaben de començar, el món laboral o els Erasmus que no han pogut ser.

“Hi ha hagut molts dols, moltes pèrdues, fet que ha produït angoixa en uns, i símptomes depressius, en altres”, explica Mónica López.

Tal i com apunta l’Observatori Català de la Joventut en el seu anàlisis Joventut, COVID-19 i desigualtats, a partir de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió sobre l’impacte de la Covid-19 entre l’11 i el 15 d’abril de 2020, els joves són el col·lectiu que s’ha sentit més incapacitat davant del confinament i els qui l’han afrontat amb més dificultat. En una escala del 0 (gens) al 10 (molt), les persones joves són les que veuen més difícil saber portar el confinament. A més a més, segons l’enquesta del CEO, l’estat d’ànim dels joves és el pitjor d’entre tots els grups d’edat. El col·lectiu té les respostes més negatives pel que fa els estats d’ànim pels quals es pregunta: tristesa, avorriment, angoixa i incertesa. Segons l’estudi, les condicions en què es viu el confinament, la preocupació per la pandèmia, el tancament escolar i l’aïllament social són els principals factors relacionats amb una mala vivència del confinament entre els joves. Tot i que aquest col·lectiu ha estat el menys afectat pel que fa la transmissió de la malaltia, és el que mostra més preocupació.  A més a més, el tancament dels centres educatius ha implicat que hagin tancat físicament, però no s’ha cessat totalment l’activitat docent, per tant, els joves han hagut d’adaptar-se en temps rècord a un canvi educatiu. “Anar a un centre educatiu no és només anar a estudiar, és anar a relacionar-se, poder fer una campana, poder fer una cervesa… tot això ho perds. Alhora que se t’exigeix igualment funcionar a nivell d’estudis, és una cosa molt descompensada que ha creat molta angoixa. Els joves han fet un esforç admirable”, explica López.  

Les restriccions de la vida social impacten els joves en una etapa vital clau

El confinament ha fet empitjorar el benestar mental de la joventut. “Abans aquests problemes ja hi eren, però el fet d’estar a casa ha provocat que explotés tot. Sí que pot ser que el Covid-19 hagi servit per visibilitzar més casos, òbviament els casos han augmentat, al cap i a la fi hem passat un confinament domiciliari. Tot i això, l’ansietat dels joves ha estat causada per no saber què vindrà després davant d’un fet incontrolable com el Covid-19”, afirma Júlia Rosanna, vicepresidenta del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i referent en temes de salut mental. Segons l’Observatori Català de la Joventut, les afectacions més freqüents detectades pels professionals són insomni, angoixa, por i ansietat. Factors com la por a la infecció, la frustració i l’avorriment poden derivar en estrès posttraumàtic, ràbia o confusió. Per això, cal estar atents a com els joves han viscut el confinament. “El confinament ens ha posat a prova a tots. A la salut mental que hi havia i la salut de les relacions”, explica la psicòloga Mónica López.

Rosanna explica que socialment no s’ensenya res de gestió emocional, per tant, quan ens trobem davant una dificultat no sabem com seguir, no ho sabem gestionar, i aquest problema, amb la pandèmia, s’ha evidenciat.

“Els joves assumeixen la culpa de poder contagiar algú de la seva família, el que és un fet que afecta moltíssim”, afirma Júlia Rosanna.

L’afectació de les restriccions depèn molt de cadascú i de la seva sensibilitat, però segons la psicòloga, Mónica López, “recollint tots els testimonis diria que totes afecten. Diria que la restricció que va afectar més és el no poder-te acomiadar del teu familiar que es moria, és a dir, al principi hi havia un protocol que no es podia anar a l’hospital, era tot molt incert. Això, des d’un punt de vista psicològic, ha estat molt cruel”, conclou.

La visibilització, necessària per afrontar el futur de la salut mental entre el jovent

Encara en pandèmia, ja s’adverteix que una de les problemàtiques conseqüents del Covid-19 serà l’augment de problemes de salut mental. A l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona s’ha registrat un augment aproximadament del 50% d’arribades de joves amb intents d’autolesió i temptativa de suïcidi. “Des del CNJC ens preguntem perquè s’ha d’arribar al punt crític, perquè no es preveu. A tots els hospitals hi ha un codi de risc, però només s’aplica quan el pacient ja ha fet alguna cosa. Llavors arribem al punt de què hi hagi aquestes dades tant horribles”, reivindica Rosanna.

Des de l’inici la pandèmia s’han creat eines telemàtiques per poder gestionar les emocions. Un exemple és l’aplicació Gestioemocional.cat, creada pel Departament de Salut. L’eina permet avaluar l’estat emocional de l’individu a través d’un test. Tal i com s’explica des del Departament de Salut, Gestióemocional.cat és un instrument per donar suport emocional i psicològic. Es tracta d’un nou canal de comunicació en el que hi han participat diferents serveis del sistema sanitari amb la finalitat de donar resposta en l’àmbit de la gestió emocional. L’aplicació, mitjançant el test, identifica quatre estats emocionals i, segons el nivell, suggereix recursos, consells o ajuda professional. Els ciutadans han d’enviar un qüestionari amb les seves dades personals perquè així l’equip de psicòlegs del Sistema d’Emergències Sanitàries hi puguin contactar.

Un altre exemple és el del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, que du a terme un projecte des de l’any 2015, i que ha adquirit més importància amb la pandèmia. El Consell ofereix xerrades, difusió a les xarxes i altres entitats per a què els joves puguin parlar de com se senten. “Nosaltres no som professionals com a tal, però sí que som un altaveu”, explica Júlia Rosanna. D’aquesta manera, des del CNJC ofereixen una formació interna i externa, amb la qual treballen molts hospitals, com Sant Joan de Déu, amb guies d’acompanyament del dol, i actualment sobre salut mental enfocada a la pandèmia.

Una de les entitats col·laboradores amb el Consell Nacional de Joventut de Catalunya és Obertament, una entitat que lluita contra els estigmes de salut mental, i que ha posat en marxa la campanya Jo tampoc estic bé.  En aquesta campanya es convida a les persones a parlar sobre l’impacte negatiu que la pandèmia provoca en la salut mental. “El suïcidi és la primera causa de mortalitat no natural, entre joves. A Catalunya es suïciden 10 persones cada setmana. Això són problemes que afecten als joves.”, adverteix Dani Ferrer, activista d’Obertament.

La pandèmia ha posat sobre la taula la problemàtica de salut mental. “Encara no ho hem vist tot, han augmentat els trastorns alimentaris i els casos d’autolesions entre els joves, i després, els casos d’ansietat, d’agorafòbia, i encara no ha sortit tot. A mesura que vagin traient les restriccions afloraran moltes més coses de la problemàtica de salut mental que ha comportat la pandèmia”, afirma Rosa Rubio, també activista d’Obertament. El problema no és el que ens passa, sinó què fem amb aquestes emocions, és important saber gestionar-les. Com apunta Mónica López: “sentiment expressat sentiment mig curat. Cal normalitzar el poder-nos trobar malament”.

La entrada La pandèmia posa en la diana la salut mental del joves se publicó primero en iNSiGHTS.

L’escola FEDAC Manresa obre les seves portes com cada matí des de fa dècades, però aquest any els alumnes tenen noves rutines: entren per diferents llocs, duen mascareta i es posen gel desinfectant a les mans.

Els pares i mares dels més petits acompanyen els seus fills a les classes, però es paren molt abans de les aules. “Els pares no poden entrar a dins de les classes”, esmenta Tània Barbero, directora pedagògica d’educació infantil i primària. El parvulari ara és una etapa molt més difícil, ja que els nens i nenes menors de 6 anys no estan obligats a portar mascareta. Tot i això, l’escola prefereix que tots els estudiants portin la mascareta als espais comuns.

Arriba l’hora d’esbarjo i l’alumnat de primària omple el pati de crits i rialles, somriures amagats darrere de les mascaretes, però amb la mateixa energia de sempre. El pati està mig buit, sense pilotes de futbol ni de bàsquet. Abans els alumnes sortien al pati des de 1r fins a 6è de primària, ara ho fan esglaonadament: 1r, 2n i 3r per una banda i 4rt, 5è i 6è, per l’altra. “Hem hagut de treure les pilotes i tot el que els nens i les nenes puguin compartir”, diu Barbero mentre vigila els infants.

Els estudiants de secundària i batxillerat continuen a classe mentre els petits juguen a fora. Al segon pis, passadís compartit per primària i un curs de l’ESO, se sent una música de fons, que ressalta l’esperit de festivitat en l’alumnat, tot i la situació actual. L’adaptació als temps de pandèmia començà fa mesos i va fer que, per exemple, el tradicional concert de Nadal no es pogués celebrar al teatre Kursaal. Els alumnes, però, van gravar una felicitació que després es va enviar a les famílies.  

Al tercer pis, passadís exclusiu de secundària, es troba la sala Gardner: espai dedicat a xerrades i treballs en grup. El silenci i algun xiuxiueig regnen a l’ambient. Els estudiants de 2n de batxillerat estan separats en petits grups de treball. La infermera assignada al centre educatiu ensenya als alumnes com mantenir la distància social a l’hora de treballar. “Nosaltres no hem renunciat al treball cooperatiu, és una part important a l’aprenentatge dels nois i noies. Tenim sort de comptar amb la Pilar, ella ens ajuda a normalitzar al màxim les classes”, explica esperançada Mª Josep Arévalo, directora pedagògica de l’ESO i batxillerat.

A una porta al costat de la sala Gardner estan penjats tres cartells que diuen: zona d’aïllament. Aquest lloc és una aula ordinària reservada per a què alumnes amb símptomes de Covid-19 esperin l’arribada de la seva família per endur-se’ls. Hi ha taules, cadires i diversos gels desinfectants. “A cada pis tenim una d’aquestes aules i quan detectem un possible cas, el noi o noia està en aquesta sala mentre nosaltres activem el protocol establert”, afegeix Arévalo. Aquestes aules ja no són testimonis de conceptes d’història, biologia o anglès, ara estan destinades a aïllar a possibles contagiats.

A prop de la sala Gardner, hi ha el taller de tecnologia. Els alumnes de 3r d’ESO estan dissenyant un nou projecte, ara els grups de treball són més reduïts. Les màquines funcionen a ple rendiment i el soroll de les eines és el protagonista a l’aula. “Quan els estudiants entren al taller, es posen gel hidroalcohòlic a les mans i seuen per parelles. Abans d’acabar la classe, l’alumnat neteja l’eina utilitzada amb gel desinfectant i la guarda al plafó”, afirma Yolanda García, professora de tecnologia, mentre demana més concentració als adolescents.

Alba Pérez, directora general de FEDAC Manresa, està al seu despatx situat a la secretaria de l’escola. Mira com entren i surten els pares amb els seus fills i filles. “El protocol és l’adequat, ens esforcem molt per a què els estudiants se sentin a gust”, afirma la directora, amb l’anhel de tornar a aquella escola d’abans, quan preocupar-se només per ensenyar era la principal activitat quotidiana.  

La entrada Ensenyar amb distància se publicó primero en iNSiGHTS.

Mascaretes, EPIS, gel desinfectant i zones d’espera exteriors. Aquesta és la nova realitat de molts centres de salut com el de Sallent. Com cada matí des de fa 25 anys, el CAP obre les portes als seus pacients.

Just abans de l’entrada principal, hi ha una carpa amb cadires que mantenen distància. És la nova zona d’espera exterior. “Els dies d’analítiques, les persones citades esperen al carrer mantenint la distància i portant la mascareta en tot moment. Entren al CAP conforme se’ls crida pel seu nom”, explica la Dra. Trinitat López. A l’interior, el passadís està separat per un cartell que indica el camí d’entrada i el de sortida, juntament amb un dispensador de gel hidroalcohòlic. Tot seguit, es troba un mostrador equipat amb pantalles transparents de separació i unes línies al terra per marcar la distància adequada. És la Unitat d’Atenció a l’Usuari. “A més de la nostra feina habitual, ara controlem que els usuaris del CAP es posin gel hidroalcohòlic quan entren, portin la mascareta ben posada i es compleixi l’aforament establert”, comenta Eli Mateo, membre de la Unitat d’Atenció a l’Usuari.

El silenci predomina en l’ambient de l’ambulatori, els pacients ubicats a la sala d’espera gairebé no parlen, només se sent algun soroll de bolígrafs, ordinadors i portes que s’obren i es tanquen. “M’agradaria demanar comprensió als usuaris del centre, aquests canvis s’han fet de la millor manera possible davant la situació que estem vivint. Sobretot vull recalcar que no dubtin del nostre servei, ja que en cap moment hem deixat de ser-hi”, afegeix Domi Márquez, membre de la Unitat d’Atenció a l’Usuari.

A part dels canvis en la mobilitat interior de l’edifici, també hi ha noves variacions en l’uniforme dels treballadors. Tant la Unitat d’Atenció a l’Usuari com els professionals sanitaris entren als vestuaris a canviar-se de roba. Els sanitaris duen doble mascareta, una bata de protecció i guants. Alguns també porten un mocador al cap i ulleres. “Quan anem a la residència d’avis per a visites urgents també utilitzem peücs per als peus i, una vegada feta la visita, es rebutja tot el material utilitzat”, esmenta la Dra. Trinitat López. El matí continua i els pacients van i venen, a molts d’ells els atenen telefònicament, però hi ha visites que s’han de fer presencials. Una part del personal sanitari surt del CAP, alguns van a fer domicilis i els altres a visitar la residència d’avis. Es nota preocupació i un cert grau d’ansietat. Pietat Espín, infermera, se sincera: “el dia a dia es esgotador”. També hi ha cansament entre els metges. “Ens sentim com supervivents d’aquesta situació”, diu la Dra. Mercè Gonfaus. Els ànims decauen, els sanitaris pateixen cada dia que passa, amb cada pacient que veuen. Fins i tot, alguns passen de l’esgotament i el desànim a l’enuig. “És una barreja entre ràbia i impotència a l’intentar fer les coses el millor que podem i veure com hi ha gent que està farta de tot plegat i fa el que vol. Hi ha persones que es reuneixen amb moltes altres sense mesures. I, per exemple, a casa meva, els nens no acaben d’entendre perquè nosaltres no ho fem”, explica la infermera Cristina Bernardo.

El tracte amb el pacient ja no és el mateix. És més fred per les mesures de distància. Els pacients es visiten presencialment si ho requereixen o si el cas no es pot valorar solament per via telefònica. “Hi ha mesures que venen establertes i el pacient es queixa al metge de família, la persona que té més a prop”, comenta la Dra. Gonfaus. Des de fa uns mesos, el CAP està immers en la vacunació contra el Covid-19. Ara, es comença a vacunar a les persones entre 70 i 79 anys. La vacunació es realitza al mateix centre, als domicilis i al centre cívic del poble, s’hi dedica un dia a la setmana i les persones vacunades depenen del nombre de dosis rebudes.  “Gestionem les vacunes segons les directrius que ens comuniquen setmanalment. Sempre vigilem quina persona la necessita més”, aclareix Bernardo.

El dia avança i les consultes continuen. El telèfon no para de sonar. El CAP està dividit en tres plantes: en el pis inferior hi ha sis consultes i l’àrea d’administració, en el segon pis es troben quatre consultes i el pis superior està destinat a urgències, la zona d’esterilització i l’àrea privada del personal. Els despatxos es ventilen durant cada visita presencial. A prop de la consulta número 9 es troba Carmen Márquez, treballadora del servei de neteja. “He de tenir molta cura a l’hora de desinfectar cada part de l’edifici. Netejo amb productes antisèptics a cada lloc on es visita un pacient amb Covid-19 i tothom ha d’esperar dues hores abans d’entrar a aquesta consulta”, explica. Ella també utilitza vestimenta especial: usa un equip EPI, doble guant, doble mascareta i pantalla de protecció.

Durant la jornada hi ha alguna casos urgents. El protocol d’actuació davant d’una urgència també ha canviat. Si el pacient té símptomes de Covid-19 es fa un test d’antígens i, si la sospita continua, es realitza una PCR. “Si tenim domicilis urgents, tant el metge com la infermera surten amb un equip preparat amb oxigen i DEA”, afegeix la Dra. Gonfaus. Però, l’organització canvia segons si és un dia laborable, festiu o cap de setmana. Per exemple, de dilluns a divendres, des de les vuit del vespre fins a les vuit del matí, les guàrdies de 24 hores dels caps de setmana i en els dies festius, el CAP Sallent acull també als pacients provinents de Navàs i Balsareny. “Les persones d’aquestes localitats s’han de desplaçar fins a Sallent per ser ateses i nosaltres, en conjunt amb els sanitaris de les dues poblacions, hem de fer els domicilis urgents o programats d’aquests pobles i de tota la seva àrea rural”, diu la Dra. López.

El rellotge marca les vuit del vespre i el centre tanca la seva porta principal. L’equip diürn fa el canvi i ara entren els sanitaris de guàrdia. La infermera Pietat Espín acaba el seu torn i comenta seriosament: “m’agradaria demanar a la ciutadania que compleixi les restriccions establertes pel Govern, sinó es produeix un bucle de contagis que mai acaba i la situació es descontrola”.

Les reixes de l’entrada principal es tanquen. L’entrada d’urgències s’il·lumina. El cotxe encara està aparcat. I més enllà de la porta d’urgències es pot veure un sanitari, es mou amb neguit i es dirigeix a l’entrada, està cansat però la seva mirada indica esperança, pensament positiu. Tot s’acabarà i tant els sanitaris com els pacients podran tornar-se a veure la cara.

La entrada Treballant contra la pandèmia se publicó primero en iNSiGHTS.