A través de El petó (Der Kuss) de Gustav Klimt (1862-1918), l’essència de l’espiritualitat daurada bizantina i l’erotisme s’entrellacen idonen lloc a una obra en què dos amants representen la connexió d’energies oposades. Tot això en un època en què un tabú com el sexe es començava a obrir pas entre la societat.

Es tracta d’una peça atemporal, precisament per la seva representació, que mostra el contrast binari entre un home que sedueix per atraure a una dona que equilibra aquesta passió amb calidesa i dolçor, tot realçat a través de les formes que decoren els seus vestits. Una mostra de la pèrdua del control quan dos amants es troben.

El simbolismede Klimt ha arribat al centre de cultura digital Ideal de Barcelona per fer que els visitants s’endinsin en les visions de l’artista en totes les seves dimensions. Dins la sala immersiva el públic se submergirà en obres com Retrat d’Adele Bloch-Bauer I (1907), El petó (1908) o Judit I (1901).

La primera peça ja deixa meravellats els ulls de l’espectador, es tracta d’un mapping que es projecta sobre una figura d’El Petó,  en què diverses obres de l’artista conformen l’estampat de l’estàtua. La primera projecció ja provoca la sorpresa en qui mira, que ràpidament treu el mòbil i grava tot esperant pacientment fins al final. Durant l’exposició, es gaudeix de diversos espais tecnològics, com projeccions immersives de gran format amb més del 1000 metres quadrats de pantalla i d’altres eines interactives, a través de quals les obres de Klimt prenen vida pròpia i ajuden a conèixer millor la profunditat que s’amaga darrere de l’artista.  

La mostra compta amb diverses sales, i inclou un taller d’aprenentatge per joves, diferents estances on es posa l’accent en la relació de l’autor amb les dones, o, fins i tot, un saló on es visita, de forma interactiva, el recorregut de l’artista gràcies a unes ulleres de realitat virtual.

A través del viatge per l’obra de Klimt s’experimenta la modernitat en el seu esplendor. El 1878, l’escriptor francès Émile Goudeau definí la modernitat com “la cerca del moment present, del moment fugaç, en detriment de llegendes antigues i recitals medievals”. La fugacitat i el present són precisament dos termes molt importants en els diferents espais que engloben la mostra, ja que cada pintura, cada so i cada moviment envolta el visitant en una constant emoció efímera.

La presència de la dona a la mostra

Al tombant de segle, comença una lluita en l’àmbit polític, social i laboral que portarà, molt a poc a poc, a la conquesta de més llibertats i drets per a la dona, de manera que casar-se i tenir fills deixarà de ser la seva única raó de vida. És un procés que no passarà desapercebut pels ulls del pintor austríac i que també es pot veure en l’exposició.

La música clàssica és un element que acompanya l’escenografia moderna de Klimt i que exalça la visió moderna del pintor, quan tracta el nou rol de la dona, intel·lectual i independent, i que va jugar un paper clau en la seva obra.

En les pròpies paraules de Gustav Klimt, “no existeix cap autoretrat meu. Només m’interessen altres persones, en especial, dones”. És per això que es poden trobar diverses sales dedicades al paper de la dona activista i l’admiració que van despertar en el treball de l’artista.

En l’exposició, no només es troben les dones més influents de la societat vienesa, també les que van influir en la societat catalana i que prenen protagonisme en l’exhibició, com Dolors Monserdà i Vidal, escriptora i fundadora de l’Estudi feminista, la també escriptora, Amalia Domingo Soler o la periodista, Maria Domènech i Escoté.

L’experiència immersiva té una durada de 30 minuts i no només mostra les obres de Klimt, també fa un repàs a la seva vida i a aquells qui han passat per ella que entren i se’n van al nostre voltant tal i com ho va experimentar el propi creador. Edificis com la preciosa Palmenhaus de Viena i el Burgtheater es construeixen al nostre voltant, ascensors que embolcallen i eleven la marca gràfica de l’autor o àngels que ens porten fins la cúpula daurada de la secessió vienesa són alguns dels elements amb els que l’espectador es podrà delectar. 

La ment de Gustav Klimt

Després de tot el recorregut, és normal veure expressions d’emoció, sorpresa i mòbils enlaire tractant de captar fins el detall més ínfim de tota l’exposició, però encara queda una última passa que acaba de deixar a l’espectador commogut: l’entrada a l’ingeni de l’autor.

Gustav Klimt deia: “qui vulgui saber alguna cosa de mi, que observi els meus quadres amb atenció, i que busqui en ells qui sóc i què vull”. Això és precisament el que l’Ideal ha aconseguit a través de les ulleres de realitat virtual, gràcies a les quals s’entra dins la immensitat creativa de l’autor. Un viatge on cada element es descompon i es desprèn de la seva unitat i acompanya al visitant pel camí de la ment i complexitat de Klimt, tot mostrant el seu procés creatiu. Cada element pren vida fins a unir-se i conformar les obres més conegudes.  

La entrada Viatge al procés creatiu de Gustav Klimt se publicó primero en iNSiGHTS.