Isaki Lacuesta és considerat un creador transversal, un artista visual que es va proposar endinsar-se en l’àmbit del cinema i de les arts amb una decidida voluntat d’experimentació. La revista Cahiers du Cinema no ha dubtat en qualificar-lo com el “model de cineasta del segle XXI”, i no és debades que les seves pel·lícules i videoprojeccions s’hagin exhibit al MoMA, a l’Anthology Films Archives de Nova York o  que li hagin dedicat retrospectives a la National Gallery of Art de Washington, a la Cinemateca de Suïssa, o el Centre Pompidou, entre d’altres. Després d’estudiar Comunicació Audiovisual, la seva obra s’ha anat movent entre la realitat i la ficció, la visibilitat i l’ocultació, la normativització i la llibertat de creació… però sempre obligant  l’espectador a implicar-se en allò que li proposa i convidant-lo a resseguir els seus treballs amb una mirada madura, agosarada, inquisitiva i, finalment, crítica.

L’obra interactiva ens permet detectar algunes paradoxes en l’àmbit legal d’una reveladora ambigüitat

La trilogia de produccions audiovisuals presents a ACVIC té com a element més destacat la videoinstal·lació Jo soc allò prohibit. Es tracta d’una peça que acara al visitant amb la censura, la prohibició d’idees i imatges a l’Espanya que transita des de l’any 1977, a l’inici de la democràcia recuperada després d’una llarga dictadura, fins a l’actualitat. És una obra interactiva, amb un fort component tecnològic, en què assistim amb progressiva perplexitat a la impossibilitat física de gaudir de cançons, pel·lícules, fotografies, obres d’arts plàstiques o llibres… per una sèrie d’arbitrarietats jurídic-polítiques que ens permeten detectar algunes paradoxes en l’àmbit legal d’una reveladora ambigüitat.

L’acusat (un cas del sud), és una videoinstal·lació resultant del seguiment d’un cas real de doble assassinat a El Rocío (Huelva). Tots els elements que va anar trobant l’equip d’investigació es podien sintetitzar en quatre punts cardinals (les quatre pantalles exhibides a la sala) d’una cartografia que deixava fora el sospitós i que  quedava limitada per una realitat, gens extemporània, que l’apropava perillosament a l’extrema dreta: el bar, la cacera, l’església i la Guardia Civil.

Finalment, El rito, un documental més antic en el temps, ens mostra les activitats d’un escorxador boví del municipi de Salt en el qual se sacrifiquen animals seguint diverses modalitats de matança. Aquest treball ens situa de ple en la part més rutinària d’uns rituals que la societat tracta amb una hipocresia tenyida de banalitat i de quotidianitat, i que la llei comença a replantejar-se dins del marc legal.

En el conjunt d’aquestes pràctiques artístiques pluridisciplinàries hi trobem un espai de divulgació, reflexió i debat que ens apropa a la voluntat de Lacuesta quan fa referència a allò que s’exposa, tot proposant-nos: veure sense pensar, veure sense veure, pensar sense pensar, i, malgrat tot, veure i pensar. Completant la mostra a ACVIC, es podrà assistir, en diferents sessions, a una conferència de l’autor, la projecció del llargmetratge Entre dos aguas, una projecció de curts del realitzador i un espectacle de música i projeccions en directe amb Raül Refree i el mateix  Lacuesta. Tota la informació es pot consultar al web de l’ACVIC.

Imatge de La Termita Films / Isaki Lacuesta.

La entrada La realitat oculta d’Isaki Lacuesta convida a veure i pensar se publicó primero en iNSiGHTS.