“Cobertura” és la última proposta de Bruno Oro i Clara Segura amb la col·laboració d’Alejo Levis. Més de 30 personatges ens transporten a la nostàlgia dels seus inicis, i fan recordar els millors gags del duo humorístic tot allunyant-nos, per una estona, de la realitat que ens envolta en temps de pandèmia. S’obre el teló i comença una funció que gira entorn a una crítica a la digitalització accelerada que ens està tornant uns “pelotudos”, segons diu Guillermo Peñalvar, el protagonista que encarna Bruno Oro. Peñalvar és un director de cinema argentí que ha d’enfrontar-se al seu passat després de rebre un forçat homenatge per “Quiero hablar en tus ojos”, una pel·lícula que, de la mateixa manera que el va catapultar a la fama, el va enfonsar.

Oro i Segura ens recorden el valor de la tradició i, sobretot, del teatre

La seva dona, Roxana, interpretada per Clara Segura, s’esforça perquè en Guillermo recuperi la motivació, però els seus plans es trunquen tot just començar l’espectacle. La cobertura i la connexió a internet cauen a nivell mundial i impedeixen així la re-estrena. És llavors quan comença la vertadera funció.

No obstant, no només es perd la connexió a internet sinó també la que fa deu anys va existir entre en Guillermo i la Roxana, que està a punt de trencar-se precisament per culpa de la cobertura. Una clara al·lusió, des del caire més humorístic, a l’impacte que han tingut les tecnologies en el nostre dia a dia, doncs ens demostra que, a vegades, parem més atenció a les persones que veiem a les xarxes socials, que ni tan sols coneixem, que no pas a qui tenim al costat. És aquí on haurem d’esperar a saber si aquesta desconnexió els tornarà a connectar.

La constant participació del públic aporta calidesa a l’espectacle, ja que es converteix en un personatge més fins el final.“Aquest senyor és un company nostre, un valent, que va perdre el cabell per una escena (…), un aplaudiment també pel nostre company”,improvisa Bruno Oro sobre un espectador. L’observador és una peça clau que arriba a interactuar amb els personatges i així es transmet durant les quasi dues hores de representació.

Les plataformes digitals i les xarxes socials a vegades ens allunyen dels valors i les relacions humanes

Amb aquesta obra, Bruno Oro i Clara Segura ens recorden el valor de la tradició i, sobretot, del teatre. Reivindiquen la perpetuació de la calidesa necessària que es produeix entre l’artista i el públic, el valor de la tècnica i la dedicació que suposa pertànyer al món de l’actuació. De la mateixa manera, els protagonistes enceten un recorregut a través del temps, en el qual ens recorden com les plataformes digitals i les xarxes socials a vegades ens allunyen dels valors i les relacions humanes.

Oro i Segura ofereixen riures, alegria i desconnexió en un moment en què trobem a faltar el contacte i la proximitat. Tot això, ho aconsegueixen gràcies al guió, una cuidada posada en escena, que inclou un equilibrat ús de tecnologia i attrezzo clàssic, i l’agraïment tan especial que mostren cap al públic des de l’inici fins al final.

Sense dubte, es tracta d’una obra amb una alta dosi de comèdia i bon rotllo que deixa els espectadors recordant les millors anècdotes a la sortida del teatre. És clar que amb les emocions que s’experimenten gràcies a la immersió humorística constant que viu el públic, no és necessària la cobertura.

La entrada ‘Cobertura’, desconnexió per tornar a connectar se publicó primero en iNSiGHTS.