Després d’exitoses produccions com Ruby Sparks, Rightor Doyle torna a la càrrega amb el seu costat més salvatge de la mà de Bonding. Es tracta d’una ficció en què la comèdia i el bondage es converteixen en l’eix central. Tot i que la producció es va estrenar l’any 2019, ha estat ara quan ha arribat al nostre país a través de la plataforma Netflix. La sèrie relata la vida de Tiffany (Zoe Levin) i Pete (Brendan Scannell), els quals tot just han començat a forjar el seu destí després de l’institut. Una història que donarà tantes voltes com la seva relació a través del bondage.

La sèrie compta amb un càsting impecable on s’intercalen l’humor, els sentiments i les fílies més esvalotades que plantaran els espectadors al sofà en aquesta gran ficció de 15 capítols. El bondage és un terme francès que descriu una sèrie de pràctiques eròtiques basades en la dominació. És precisament aquest lligam el que torna a connectar a Tiffany i Pete.

Tiffany és una jove estudiant de psicologia plena d’inseguretats que treballa com a dominatrix i que utilitza una cuirassa per tenir les relacions sota el seu control després d’haver-se sentit un objecte sexual a l’institut. Per la seva part, Pete és un jove pusil·lànime que, en el seu cas, fa servir com a armadura el sentit de l’humor. El seu somni és ser monologuista, però és incapaç de mostrar-se a si mateix davant el públic i no es veu amb cor de pujar a l’escenari. Després d’anys sense saber res l’un de l’altre, es retroben com a socis al món del bondage, posant les seves febleses en comú per tractar de millorar les seves vides sota els sobrenoms de May i Carter. Els dos, però, cometran un error garrafal que els farà provar que són dignes de tornar al mercat de la dominació.

El bondage amaga darrere la seva psicologia la matriu d’aquesta producció. Ens ensenya la seva cara més humana i la realitat més absoluta: tots som persones darrere de la nostra professió i, el seu ofici, és tan vàlid com qualsevol altre quan es tracta d’ajudar a les persones.

Les vides dels protagonistes es projecten com la seva personalitat, neden entre la confiança absoluta i l’ansietat, tot intentant superar les seves pors per forjar el seu destí. És una excel·lent mostra d’un exercici psicològic que humanitza els personatges, fins i tot al punt de mostrar les necessitats fisiològiques com un element que connecta tots els éssers humans.

El bondage és molt present a la sèrie i demostra que es troba en la base de totes les relacions humanes: la cerca d’una altra persona per sentir-nos més segurs, més forts i estimats i la dependència cap a algú amb la mateixa fi. En aquest punt, la paraula connexió és l’arrel més profunda que uneix el bondage, a l’amo i el servent, i tot el que s’amaga darrere d’aquestes relacions que ens fa entendre el seu significat més profund.

La producció ens situa en estances minimalistes amb llums de neó i colors vibrants que acompanyen la tensió i la curiositat de l’espectador, on s’alliberen les filies més curioses amb fuets, plomes i fins i tot amb pingüins gegants que prenen forma humana. Cal dir que la ficció deixa de banda la música com a element narratiu per passar aquest paper a la fotografia d’una manera atraient, perquè el físic i el desig sexual, en aquesta sèrie, també juguen un paper important. La ficció ens mostra els sentiments dels personatges i va interconnectant la línia del guió sense necessitat de diàleg d’una manera molt subtil i encantadora per l’espectador, a través dels plànols detall, els colors i, fins i tot, les pauses en l’escena. La resta dels detalls, els haurà de trobar el públic.

És una sèrie recomanable per a tothom, tant els que sentin atracció per aquesta tendència com els que no, ja que la producció té molt més a mostrar que el simple desig sexual.

La entrada ‘Bonding’: el desig mai havia estat tan humà se publicó primero en iNSiGHTS.