Pescant amb un ambaixador de Tramuntana

Les darreres llàgrimes de Sant Llorenç d’aquest agost cauen sobre la badia de Sóller, poc abans de clarejar. Mentre el sol matiner va contornejant sa Serra, s’aproxima a port pentinant una mar en calma el Passador, que torna de calar les xarxes sota la Torre Picada, la primera torre de guaita que va construir-se a Mallorca fa més de 800 anys.

El fil que estibaran en aquesta zona, a l’agost ideal per pescar molls, amaga un dels tres quilòmetres de xarxa que tenen desplegats per la mar que banya la costa de sa Serra, a llevant i a ponent de la badia fins a Port des Canonge. El Passador començarà a llevar les xarxes que van calar el dia abans a ponent fins que poc abans del migdia passaran a veure si s’han enganxat els molls i atracaran al port per fer la venda directe, sense intermediaris, fruit de l’associació de productors que van crear ara fa tres anys. Del mar a la taula.

Mentre es va aixecant la jornada, la mar és una bassa d’oli des d’on es pot contemplar l’esplendor dels penya-segats, encara mig abrigats per la boira baixa matinera, i altra hora espai natural d’on el rei Sanxo de Mallorques treia els falcons que llavors eren enviats perquè el falconer reial de Perpinyà els ensinistrés per les caceres o es regalaven a les cancelleries europees com a present d’un regne independent, petit i banyat pel Mediterrani. Els rocams per on encara avui volen falcons i xoriguers dibuixen formes agressives, presidits per la protegida Muntanya del Voltor, i ofereixen els seus misteris dins de coves on només s’hi arriba navegant. 

La majestuositat de sa Foradada no passa desapercebuda pels navegants, i encara es veuen restes del camí que s’Arxiduc es va fer construir vora mar per muntar a cavall entre aquesta bellesa natural i la finca de s’Estaca, que va comprar-li Michael Douglas als anys 80 i darrerament ha entronitzat Netflix a White Lines. En Gori, dalt del Passador, ressegueix els racons de la geografia de Tramuntana igual com domina els secrets que demana menar el llaüt. Té 29 anys i des dels 16 que fa feina de pescador, fent pesca de tresmall, seguint els coneixements llegats pel pare, qui va fer construir el llaüt. L’honora, ara que el mestre ja no hi és. L’acompanya en Vicenç, un enginyer agrònom nascut al centre de França que va deixar la cooperació internacional a Nicaragua el 2018 i fa un any que es va fer a la mar.

Una parella ben avinguda, que se’ls nota complicitat més enllà de l’àmbit laboral. L’un de complexitat ferrenya, morè, torrat pel sol i addicte a la dieta frugal; el solleric, aquest xerrar mallorquí que marida amb el francès després de dècades de relació entre aquest indret i Marsella, el delata arreu malgrat que els seus orígens són fornalutxencs. L’altre, de faccions més europees: de bigoti ros i molsut, capaç d’endrapar un sandwich a qualsevol hora. En Gori és el patró i maneja el Passador amb mestratge. Quan arriba a la bandera vermella flotant que senyala l’inici del fil de la xarxa que recolliran, posa el llaüt en punt mort i comencen a estivar: la barca avança per impuls, balancejant-se sobre el llit de la mar si no comença a bufar l’oratge, mentre recullen la xarxa per la proa. Mentre puja, resta la remor de fons del monòton gemegar del motor i el refregar dels suros enganxats al fil a les politges. 

Es l’hora. La mar proveeix, a vegades més o menys, i el que sembla un inici poc prometedor “al final s’endreça”. En total, en Gori surt 180 dies a pescar durant l’any: entre el març i el maig hi ha la temporada de la sípia, juliol i agost els molls i els cap-roig, del 25 d’agost a novembre la llampuga i del 15 de desembre a final de març els jonquillos. “Només ens deixa reposar el vent”, explica. “Els pescadors som com les formigues, treballem a l’estiu per poder guardar per l’hivern”, ironitza mentre feineja a la coberta, recull fil, desenganxa el peix (mòlleres, pop, escorballs, esparralls, rajades, molls i els preuats cap-roig) i torna a deixar les xarxes a punt per tirar. A coberta sembla un gran manyoc, “però està perfectament organitzada”. 

Ara bé, el què ha donat nom a Sóller ha estat la gamba, que no es pesca amb tresmall perquè viu a 400 metres de profunditat, i que “van descobrir i posar de moda pescadors de Sant Carles de la Ràpita”. “Algunes famílies es van arribar a quedar aquí i un dels propietaris d’una de les dues barques d’arrossegament que hi ha a la flota de Sóller també ho és”, recorda en Gori. “Els paladars més fins diuen que la gamba de Sóller és més forta de gust, a causa del tipus de fons marí que tenim”, conclou.

Però, més que pescador, en Gori és emprenedor: per haver fugit dels intermediaris i vendre directament el peix amb ofici de negociant, i perquè també contribueix a cercar un turisme més saludable que fugi del sol i platja. Ell forma part de la iniciativa Pescaturismo, que des d’agost de 2017 permet a tothom conèixer de primer mà la feina dels pescadors en diversos ports del territori tot embarcant-los en vaixells de la flota, mentre aquesta treballa. A Sóller ara hi ha 8 barques de pesca, però n’hi havia hagut 15 fa anys, i ni molt menys totes participen de la iniciativa. Però, “diversificar” el negoci tot esdevenint ambaixador d’un art tan noble no ha acabat essent una mala idea per en Gori. Al contrari, que enguany ja ha carregat nou famílies que volien saber més d’ell i el seu ofici.

Autor

insight redacció