Una crònica de Núria Perera.
L’Aurora González Cortés té 58 anys, viu a Castellar del Vallès i ha patit càncer de mama en plena pandèmia. La primera setmana del mes de juny, concretament el dia 9, va rebre una notícia que acabaria de reafirmar l’excepcionalitat de l’any 2020: els metges li havien detectat un tumor maligne al pit. El dia 9 de juny de 2020, l’Aurora acabava de saber que en els propers mesos s’hauria d’enfrontar al càncer de mama. De fet, ella ja ho va viure l’any anterior, quan acompanyava a la seva germana a rebre el tractament.
Només arribar a l’Hospital Taulí de Sabadell, calia desinfectar-se les mans i les sabates amb gel hidroalcohòlic. Després l’Aurora havia de treure el tiquet de torn, no abans de 10 minuts de la seva cita. Seguidament, es dirigia a la sala d’espera. Sorpresa! No està plena, no està a petar. L’espera podia anar des de 30 minuts fins una hora i mitja, “quan vaig començar el tractament tot anava a mig gasa causa de la Covid-19, s’estava bastant tranquil a Oncologia”, explica. L’Aurora patia una mica a la sala d’espera, ja que la gent que hi havia, no sap el perquè, acostumava a portar el nas per fora de la mascareta, “s’acosten molt a tu, i jo sempre m’allunyo dels altres pacients”, diu.
Després de l’espera, una infermera: Aurora González? La feien entrar i l’asseien a una butaca. A la butaca, on hi estava unes 4 hores, li injectaven la seva medicació al Porth a cath, un dispositiu instal·lat a sota la pell. Un catèter connecta aquest dispositiu a la vena principal, que segurament acabarà destrossada després de suportar la dura medicació que implica el tractament. “Estava sempre molt alerta de no tocar res per no contagiar-me”, explica l’Aurora i, és que ella pràcticament ja no té defenses, a causa de la medicació, i si agafés la Covid-19 podria arribar a conseqüències tant greus com la mort. Després de col·locar bé el catèter, començava la injecció de medicaments: els primers, per pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia. Aquests efectes poden manifestar-se en forma de febre, tos, marejos, etc. De fet, d’acord amb la situació pandèmica actual, l’Aurora ha hagut de suportar el que menys li agrada, les proves PCR, “sempre li deia a la infermera que vigilés i que no em fes mal, però me’n feia”, rememora l’Aurora. Les PCR són per assegurar i controlar que aquests efectes secundaris del tractament no amaguin la malaltia de moda, la Covid-19. En els segons medicaments se li injecta la medicació, que ella distingeix com forta, per matar les cèl·lules cancerígenes.
L’Aurora és una dona forta, ja ha viscut aquesta situació en dues ocasions, acompanyant a les seves germanes, també tractades per càncer de mama
Les sessions de quimioteràpia estàndards són cada tres setmanes. La primera setmana visitava el Taulí durant quatre hores, les dues setmanes següents, durant dues hores i l’última setmana del mes, tornava a començar el cicle fins a complir les 12 setmanes de tractament setmanal.
Finalment, per acabar la sessió, rebia una dosis de líquid per netejar el Porth a cath i “cap a casa”, explica l’Aurora. Durant la setmana ella es trobava amb els diferents efectes secundaris “que em van debilitant”, diu.
El procés l’ha anat debilitant. Li fan mal les ungles dels peus, els turmells i es mareja fàcilment. Ara bé, l’Aurora és una dona forta, ja ha viscut aquesta situació en dues ocasions, acompanyant a les seves germanes, també tractades per càncer de mama. No li venia de nou. “Ja sabia pel què hauria de passar”, afirma l’Aurora. Ara, però, ella ha estat la pacient i no l’acompanyant.
Amb la situació pandèmica empitjorada per l’augment de contagis, l’Aurora va acabar la quimioteràpia el dia 7 de gener de l’any 2021. “Quan vaig acabar la quimioteràpia la situació de la pandèmia estava molt pitjor que al principi del tractament, però a Oncologia no hi van haver canvis”, reconeix la pacient.
Després d’un mes i mig de descans per a permetre que el seu cos es recuperés de la forta exposició als químics del tractament, el dia 16 de febrer es va sotmetre a la intervenció d’extracció del pit afectat pel tumor, i com era d’imaginar, amb una prova PCR de 48 hores abans per prevenir un possible contagi de Covid-19. A més a més, se li va col·locar un expansor per una futura reconstrucció de la mama. Aquest expansor és una bossa que es va omplint de líquid regularment fins a assolir el volum original de la mama i, posteriorment, poder col·locar la pròtesi final. A causa de la Covid-19, després de la intervenció va estar dos dies hospitalitzada, obligada a portar la mascareta a l’habitació i sense poder rebre visites. “Realment, com que em trobava malament i dormia molt, no em va afectar gaire el fet d’haver d’estar sola”, explica l’Aurora.
A hores d’ara, l’Aurora està rebent un tractament d’anticossos monoclonals per atacar a la proteïna causant del tumor, el qual va començar el dia 9 de març de 2021 i que acabarà el 7 de desembre de 2021.
Per culpa de la pandèmia, l’Aurora ha hagut de passar per tot aquest procés sola, ja que no hi podia haver acompanyants. L’Hospital Taulí de Sabadell separa la zona de malalts de càncer dels ingressats per la Covid-19. L’Aurora ha notat certa diferència amb l’any passat, quan la seva germana era qui rebia la quimioteràpia. L’Aurora es quedava amb ella durant totes les sessions, li feia companyia i l’animava. Ara però, ella ha hagut de ser forta i, des de que entra fins que surt, afrontar-ho sola. Tal i com ella explica: “un cop entrava a la sala, tenia el meu propi espai, agafava el meu llibre i passava la mala estona llegint”.
Autor
Núria Perera
