Written by 07:36 Destacada, Diàlegs

Marc Amorós: “Les notícies són falses, però les conseqüències són reals”

Una entrevista de Núria Perera.

Marc Amorós és periodista, creador de contingut audiovisual, guionista, docent universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor dels llibres Fake news: la verdad de las noticias falsas i Por qué las fake news nos  joden la vida. En aquesta entrevista, Amorós s’endinsa en el fenomen de la informació falsa i advoca pel periodisme com a millor solució per superar la desinformació.

En el seu primer llibre, Fake news: la verdad de las noticias falsas, parla d’una societat desinformada, creu que la nostra ho és?

Totalment no, crec que estem en una societat que té més accés a la informació que mai; això, però,  no vol dir que estiguem més informats i millor informats que mai. Ens estem informant en el que seria un ecosistema comunicatiu totalment nou que és l’entorn digital, que canvia completament el paradigma de la comunicació tal com l’enteníem en el segle anterior. Ara la comunicació ja no és de masses, sinó que tothom pot ser emissor i receptor d’informació alhora. Això fa que tothom pugui emetre informació sense cap mena de control ni filtre i que tothom pugui tenir accés a qualsevol tipus d’informació.

“Tots som vulnerables a creure en notícies falses”

Per què creu que compartim les fake news?

S’han fet estudis per intentar analitzar quin és l’impuls que ens porta a compartir aquest tipus d’informació, i hi ha diverses raons: la primera és  l’ànim de fer el bé, de compartir una notícia que pot ajudar a altres persones. Després, també hi ha molt component actiu del que els psicòlegs anomenen l’assenyalament de la virtut. És a dir, utilitzem les notícies que compartim per definir-nos o retratar-nos de cara als altres. Aleshores, nosaltres som com aquella informació que compartim, és la nostra manera d’assenyalar les nostres virtuts.

Per què no som capaços de distingir les notícies falses?

Tots som vulnerables a creure en notícies falses. La majoria de nosaltres ens pensem que és una cosa que afecta als altres. En el fons, tots podem creure en alguna notícia falsa, perquè un dels grans èxits de les notícies falses és que actuen en un pla emocional, apel·len  a sentiments molt primaris com són la por, la inseguretat, la indignació, i provoca que nosaltres tinguem l’impuls de creure’ns aquelles informacions. A més a més, són informacions que quan aconsegueixen confirmar una opinió que la persona ja té, aquella persona la veu refermada i deixa d’importar-li si aquella notícia és real o falsa.

Creu que el fenomen de les fake news preocupa realment a la població?

Jo vull pensar que cada cop som més conscients de la dimensió del problema i de l’existència del fenomen. Crec que a poc a poc tothom acaba sent víctima d’una notícia falsa, o acaba veient que les notícies falses proliferen i ens envaeixen per tot arreu. La monopolització de l’atenció informativa amb la pandèmia ens ha fet conscients de la gran quantitat de desinformació que circula. Aquesta conscienciació genera un efecte no desitjat: una pèrdua de confiança molt gran de la societat cap al periodisme. Cada cop hi ha un percentatge més alt de la població que decideix no informar-se, decideix evitar les notícies, aleshores, opten voluntàriament per ser persones, més que desinformades, no informades. La no informació porta a la ignorància i a decisions no encertades.

Quina responsabilitat creu que pren el periodisme davant aquesta situació de desinformació?

El periodisme per mi és la millor solució a les notícies falses. Ara bé, hem de plantejar-nos quin periodisme és el millor per contrarestar la desinformació. Un periodisme seguidista potser no és el millor periodisme. Un periodisme de confrontació potser tampoc és el millor periodisme. Cal aconseguir recuperar l’essència del bon periodisme; un periodisme que busca històries que intentin mostrar-nos com és la realitat en sí mateixa, d’acord als fets que succeeixen, no d’acord als relats que, des de institucions, governs, partits polítics, etc., ens volen explicar. El periodisme va néixer precisament per ser un contrapoder a aquest tipus de relats. En societats obertes i democràtiques hauríem d’intentar recuperar l’essència del bon periodisme, que en aquest entorn digital defugi de la tirania del clic i la captació constant de l’atenció.

Els estudiants de periodisme “són els encarregats de què el periodisme recuperi la seva essència”

Quina postura adopten els governs en relació a les fake news?

La postura oficial sempre és criticar les notícies falses i escenificar que hi anem en contra. Des de la política també es fa un ús del terme fake news per qualificar tota aquella informació no convenient als interessos d’un. Si la informació no convé, es titlla de notícia falsa. Els partits polítics estan utilitzant les notícies falses i la desinformació com una arma electoral que permet l’accés al ciutadà d’una forma personalitzada i directa i introduir missatges a la societat que d’altres maneres serien difícilment permesos.

Al llibre afirma que al 2022 la meitat de les notícies seran falses. Hi ha alguna manera d’evitar-ho?

Ara mateix és molt difícil que s’elimini tota la circulació d’informació falsa generada. La informació falsa encara genera molt benefici: benefici econòmic per gent, que a través del clic, guanya diners. Genera beneficis polítics i ideològics per a partits polítics i també per a grups de pressió. Estem en un entorn digital totalment nou que canvia les regles del joc, abans el periodisme s’erigia com el principal emissor d’informació que garantia la veracitat d’aquesta. Ara el periodisme ja no és l’únic emissor, sinó que ara ja ho fan les xarxes, i dins les xarxes, ho pot fer qualsevol.

Hi ha algun perfil concret d’emissor de fake news?

No, perfil d’emissor no. Hi ha diversos actors detectats que sabem que poden emetre notícies falses, va des del petit difusor de notícies falses fins els actors industrials. És a dir, empreses que dinamitzen les xarxes socials, i això obra la porta a la difusió de la desinformació per afavorir els interessos del client. Després, a gran escala, hi ha els actors estatals o governamentals, els quals impulsen campanyes de desinformació.

Quines conseqüències poden tenir les fake news a la nostra societat?

Jo sempre explico que les notícies són falses, però les conseqüències són reals. La conseqüència més fatal de totes és que algú per creure’s una notícia falsa prengui una decisió errònia i aquesta acabi matant una persona. Jo crec que ara mateix, amb les notícies falses estem lliurant una batalla ideològica que definirà com ens hem de relacionar els humans i com ha de ser el món en els propers 50 o 100 anys. Estem prenent una sèrie de decisions que a llarg termini tindran unes conseqüències.

Quin missatge donaria als estudiants de periodisme en relació a les fake news?

Que es facin periodistes, però periodistes de debò, no periodistes simplement seguidistes. M’agradaria donar un missatge optimista de què són el futur, la generació capaç de crear noves maneres de fer periodisme per arribar a la gent, que tornin a enamorar a la societat i al món, i, que torni la confiança que el periodisme actual està perdent. Per tant, són els encarregats de què el periodisme recuperi la seva essència.

Autor

(Visited 47 times, 1 visits today)
Etiquetes: , , Last modified: 21 de març de 2023
Close