Escrit per 08:54 Destacada, Panorames

La pandèmia posa en la diana la salut mental del joves

El confinament ha impactat en el benestar emocional de la joventut

Un reportatge de Núria Perera i Eva Bujons.

Més enllà de l’emergència mèdica que ha suposat el Covid-19, hi ha un altre factor sanitari que la societat tendeix a oblidar i que ara comença a fer-se visible: la salut mental. A més d’aprendre a gestionar la convivència amb el virus, s’han hagut de prendre les mesures necessàries per frenar-ne l’expansió, reduint així la interacció i la vida social. Un dels col·lectius als que més han afectat aquestes mesures ha estat el jovent. El benestar mental i emocional s’ha vist minvat i la preocupació, la por i l’ansietat s’han fet sentir a causa de la pandèmia.

A principis de l’any 2020 la vida seguia com sempre, tant adults, adolescents com infants seguien amb les seves tasques quotidianes. Des de desembre de 2019, però, corria la notícia d’un brot d’una malaltia desconeguda, que es va dir Covid-19. La malaltia s’anava estenent acceleradament per diversos països del món, fins que, el dia 11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut va declarar el virus com a pandèmia mundial i va demanar als governs que prenguessin mesures contundents per frenar-ne l’expansió.

L’evolució de la pandèmia va comportar la limitació d’activitats tan necessàries com anar a treballar. També es van tancar locals culturals i esportius, entre d’altres. Es va reduir la mobilitat de la població i es va limitar la presencialitat als centres educatius. Es va imposar un confinament domiciliari, fet que ha pogut impactar psicològicament a bona part de la població, i amb major mesura al col·lectiu dels adolescents i joves. L’impacte emocional que ha deixat el Covid-19 ha estat un conjunt d’emocions negatives com ara por, ansietat i preocupació. Aquestes emocions poden aparèixer de forma mixta en una situació extrema d’estrès psicològic, causat per amenaces naturals impredictibles. Així, en situacions incontrolables, aquest estrès amb una preocupació afegida pot desenvolupar ansietat i depressió, tal i com explica Pablo Vera-Villarroel al seu article Psicología y covid-19: un análisis desde los procesos psicológicos básicos.

La joventut: una etapa més vulnerable

En situacions de pandèmia com l’actual, els joves són un col·lectiu especialment vulnerable. Això es deu a que a l’etapa adolescent l’individu encara està desenvolupant les seves característiques de personalitat. Els adolescents han estat exposats a un perill imperceptible i incontrolable greu, que ha desencadenat reaccions psicològiques, en les quals es manifesten estats d’incertesa, angoixa, tristesa o desànim, un malestar psíquic general, tal i com apunta Mónica López, psicòloga i vicepresidenta de la Secció de Psicologia d’Emergències del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Els problemes de salut mental dels joves tenen a veure també amb l’aïllament social, que dificulta el desenvolupament de la vida quotidiana: “el que sobretot veiem molt és els joves que estan angoixats per totes les pèrdues que els hi ha suposat la Covid-19, no és només la por a infectar-se, és haver de renunciar a tot allò que, en certa manera, en aquesta etapa vital és important”, afirma la psicòloga. Per una banda, a la primera joventut (15 a  20 anys) hi ha  tota la part de les relacions socials i els esports de competició, ja que és una etapa d’experimentar, de transgredir normes i de divertir-se. Tot això amb la pandèmia ha desaparegut. “Per tant, l’exercici de renuncia ha estat brutal”, diu López.  Per altra banda, a la segona joventut (20 anys en amunt) s’han vist truncades moltes expectatives: viatjar, la continuïtat de relacions de parella que acaben de començar, el món laboral o els Erasmus que no han pogut ser.

“Hi ha hagut molts dols, moltes pèrdues, fet que ha produït angoixa en uns, i símptomes depressius, en altres”, explica Mónica López.

Tal i com apunta l’Observatori Català de la Joventut en el seu anàlisis Joventut, COVID-19 i desigualtats, a partir de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió sobre l’impacte de la Covid-19 entre l’11 i el 15 d’abril de 2020, els joves són el col·lectiu que s’ha sentit més incapacitat davant del confinament i els qui l’han afrontat amb més dificultat. En una escala del 0 (gens) al 10 (molt), les persones joves són les que veuen més difícil saber portar el confinament. A més a més, segons l’enquesta del CEO, l’estat d’ànim dels joves és el pitjor d’entre tots els grups d’edat. El col·lectiu té les respostes més negatives pel que fa els estats d’ànim pels quals es pregunta: tristesa, avorriment, angoixa i incertesa. Segons l’estudi, les condicions en què es viu el confinament, la preocupació per la pandèmia, el tancament escolar i l’aïllament social són els principals factors relacionats amb una mala vivència del confinament entre els joves. Tot i que aquest col·lectiu ha estat el menys afectat pel que fa la transmissió de la malaltia, és el que mostra més preocupació.  A més a més, el tancament dels centres educatius ha implicat que hagin tancat físicament, però no s’ha cessat totalment l’activitat docent, per tant, els joves han hagut d’adaptar-se en temps rècord a un canvi educatiu. “Anar a un centre educatiu no és només anar a estudiar, és anar a relacionar-se, poder fer una campana, poder fer una cervesa… tot això ho perds. Alhora que se t’exigeix igualment funcionar a nivell d’estudis, és una cosa molt descompensada que ha creat molta angoixa. Els joves han fet un esforç admirable”, explica López.  

Les restriccions de la vida social impacten els joves en una etapa vital clau

El confinament ha fet empitjorar el benestar mental de la joventut. “Abans aquests problemes ja hi eren, però el fet d’estar a casa ha provocat que explotés tot. Sí que pot ser que el Covid-19 hagi servit per visibilitzar més casos, òbviament els casos han augmentat, al cap i a la fi hem passat un confinament domiciliari. Tot i això, l’ansietat dels joves ha estat causada per no saber què vindrà després davant d’un fet incontrolable com el Covid-19”, afirma Júlia Rosanna, vicepresidenta del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i referent en temes de salut mental. Segons l’Observatori Català de la Joventut, les afectacions més freqüents detectades pels professionals són insomni, angoixa, por i ansietat. Factors com la por a la infecció, la frustració i l’avorriment poden derivar en estrès posttraumàtic, ràbia o confusió. Per això, cal estar atents a com els joves han viscut el confinament. “El confinament ens ha posat a prova a tots. A la salut mental que hi havia i la salut de les relacions”, explica la psicòloga Mónica López.

Rosanna explica que socialment no s’ensenya res de gestió emocional, per tant, quan ens trobem davant una dificultat no sabem com seguir, no ho sabem gestionar, i aquest problema, amb la pandèmia, s’ha evidenciat.

“Els joves assumeixen la culpa de poder contagiar algú de la seva família, el que és un fet que afecta moltíssim”, afirma Júlia Rosanna.

L’afectació de les restriccions depèn molt de cadascú i de la seva sensibilitat, però segons la psicòloga, Mónica López, “recollint tots els testimonis diria que totes afecten. Diria que la restricció que va afectar més és el no poder-te acomiadar del teu familiar que es moria, és a dir, al principi hi havia un protocol que no es podia anar a l’hospital, era tot molt incert. Això, des d’un punt de vista psicològic, ha estat molt cruel”, conclou.

La visibilització, necessària per afrontar el futur de la salut mental entre el jovent

Encara en pandèmia, ja s’adverteix que una de les problemàtiques conseqüents del Covid-19 serà l’augment de problemes de salut mental. A l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona s’ha registrat un augment aproximadament del 50% d’arribades de joves amb intents d’autolesió i temptativa de suïcidi. “Des del CNJC ens preguntem perquè s’ha d’arribar al punt crític, perquè no es preveu. A tots els hospitals hi ha un codi de risc, però només s’aplica quan el pacient ja ha fet alguna cosa. Llavors arribem al punt de què hi hagi aquestes dades tant horribles”, reivindica Rosanna.

Des de l’inici la pandèmia s’han creat eines telemàtiques per poder gestionar les emocions. Un exemple és l’aplicació Gestioemocional.cat, creada pel Departament de Salut. L’eina permet avaluar l’estat emocional de l’individu a través d’un test. Tal i com s’explica des del Departament de Salut, Gestióemocional.cat és un instrument per donar suport emocional i psicològic. Es tracta d’un nou canal de comunicació en el que hi han participat diferents serveis del sistema sanitari amb la finalitat de donar resposta en l’àmbit de la gestió emocional. L’aplicació, mitjançant el test, identifica quatre estats emocionals i, segons el nivell, suggereix recursos, consells o ajuda professional. Els ciutadans han d’enviar un qüestionari amb les seves dades personals perquè així l’equip de psicòlegs del Sistema d’Emergències Sanitàries hi puguin contactar.

Un altre exemple és el del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, que du a terme un projecte des de l’any 2015, i que ha adquirit més importància amb la pandèmia. El Consell ofereix xerrades, difusió a les xarxes i altres entitats per a què els joves puguin parlar de com se senten. “Nosaltres no som professionals com a tal, però sí que som un altaveu”, explica Júlia Rosanna. D’aquesta manera, des del CNJC ofereixen una formació interna i externa, amb la qual treballen molts hospitals, com Sant Joan de Déu, amb guies d’acompanyament del dol, i actualment sobre salut mental enfocada a la pandèmia.

Una de les entitats col·laboradores amb el Consell Nacional de Joventut de Catalunya és Obertament, una entitat que lluita contra els estigmes de salut mental, i que ha posat en marxa la campanya Jo tampoc estic bé.  En aquesta campanya es convida a les persones a parlar sobre l’impacte negatiu que la pandèmia provoca en la salut mental. “El suïcidi és la primera causa de mortalitat no natural, entre joves. A Catalunya es suïciden 10 persones cada setmana. Això són problemes que afecten als joves.”, adverteix Dani Ferrer, activista d’Obertament.

La pandèmia ha posat sobre la taula la problemàtica de salut mental. “Encara no ho hem vist tot, han augmentat els trastorns alimentaris i els casos d’autolesions entre els joves, i després, els casos d’ansietat, d’agorafòbia, i encara no ha sortit tot. A mesura que vagin traient les restriccions afloraran moltes més coses de la problemàtica de salut mental que ha comportat la pandèmia”, afirma Rosa Rubio, també activista d’Obertament. El problema no és el que ens passa, sinó què fem amb aquestes emocions, és important saber gestionar-les. Com apunta Mónica López: “sentiment expressat sentiment mig curat. Cal normalitzar el poder-nos trobar malament”.

(Visited 85 times, 1 visits today)
Etiquetes: , , , Last modified: 23 de juny de 2021
Tanca