Una crònica d’Ana Berdié García.
L’escola FEDAC Manresa obre les seves portes com cada matí des de fa dècades, però aquest any els alumnes tenen noves rutines: entren per diferents llocs, duen mascareta i es posen gel desinfectant a les mans.
Els pares i mares dels més petits acompanyen els seus fills a les classes, però es paren molt abans de les aules. “Els pares no poden entrar a dins de les classes”, esmenta Tània Barbero, directora pedagògica d’educació infantil i primària. El parvulari ara és una etapa molt més difícil, ja que els nens i nenes menors de 6 anys no estan obligats a portar mascareta. Tot i això, l’escola prefereix que tots els estudiants portin la mascareta als espais comuns.
Arriba l’hora d’esbarjo i l’alumnat de primària omple el pati de crits i rialles, somriures amagats darrere de les mascaretes, però amb la mateixa energia de sempre. El pati està mig buit, sense pilotes de futbol ni de bàsquet. Abans els alumnes sortien al pati des de 1r fins a 6è de primària, ara ho fan esglaonadament: 1r, 2n i 3r per una banda i 4rt, 5è i 6è, per l’altra. “Hem hagut de treure les pilotes i tot el que els nens i les nenes puguin compartir”, diu Barbero mentre vigila els infants.
Els estudiants de secundària i batxillerat continuen a classe mentre els petits juguen a fora. Al segon pis, passadís compartit per primària i un curs de l’ESO, se sent una música de fons, que ressalta l’esperit de festivitat en l’alumnat, tot i la situació actual. L’adaptació als temps de pandèmia començà fa mesos i va fer que, per exemple, el tradicional concert de Nadal no es pogués celebrar al teatre Kursaal. Els alumnes, però, van gravar una felicitació que després es va enviar a les famílies.
Al tercer pis, passadís exclusiu de secundària, es troba la sala Gardner: espai dedicat a xerrades i treballs en grup. El silenci i algun xiuxiueig regnen a l’ambient. Els estudiants de 2n de batxillerat estan separats en petits grups de treball. La infermera assignada al centre educatiu ensenya als alumnes com mantenir la distància social a l’hora de treballar. “Nosaltres no hem renunciat al treball cooperatiu, és una part important a l’aprenentatge dels nois i noies. Tenim sort de comptar amb la Pilar, ella ens ajuda a normalitzar al màxim les classes”, explica esperançada Mª Josep Arévalo, directora pedagògica de l’ESO i batxillerat.
A una porta al costat de la sala Gardner estan penjats tres cartells que diuen: zona d’aïllament. Aquest lloc és una aula ordinària reservada per a què alumnes amb símptomes de Covid-19 esperin l’arribada de la seva família per endur-se’ls. Hi ha taules, cadires i diversos gels desinfectants. “A cada pis tenim una d’aquestes aules i quan detectem un possible cas, el noi o noia està en aquesta sala mentre nosaltres activem el protocol establert”, afegeix Arévalo. Aquestes aules ja no són testimonis de conceptes d’història, biologia o anglès, ara estan destinades a aïllar a possibles contagiats.
A prop de la sala Gardner, hi ha el taller de tecnologia. Els alumnes de 3r d’ESO estan dissenyant un nou projecte, ara els grups de treball són més reduïts. Les màquines funcionen a ple rendiment i el soroll de les eines és el protagonista a l’aula. “Quan els estudiants entren al taller, es posen gel hidroalcohòlic a les mans i seuen per parelles. Abans d’acabar la classe, l’alumnat neteja l’eina utilitzada amb gel desinfectant i la guarda al plafó”, afirma Yolanda García, professora de tecnologia, mentre demana més concentració als adolescents.
Alba Pérez, directora general de FEDAC Manresa, està al seu despatx situat a la secretaria de l’escola. Mira com entren i surten els pares amb els seus fills i filles. “El protocol és l’adequat, ens esforcem molt per a què els estudiants se sentin a gust”, afirma la directora, amb l’anhel de tornar a aquella escola d’abans, quan preocupar-se només per ensenyar era la principal activitat quotidiana.
Autor
Ana Berdié Garcia
